Donar vida després de la mort
Altruisme fins i tot després de la mort. Així es pot qualificar la donació d’òrgans que ajuden a salvar les vides de persones que esperen un trasplantament. En els primers quatre mesos d’aquest any, a l’hospital Arnau de Vilanova s’han registrat vuit donants, el doble que en el mateix període del 2024, mentre que un total de 25 lleidatans han estat beneficiaris d’una donació, i n’hi ha 87 en llista d’espera. El cas del qual donàvem compte en la nostra edició d’ahir d’Ana Mallo Villarroya, una veïna d’Alcoletge que va morir fa dos mesos i que va donar tots els seus òrgans i teixits, resulta molt il·lustratiu. La seua filla, Anna Ramon, va assenyalar que havien parlat en moltes ocasions d’aquesta qüestió, que ella ho tenia molt clar i que per això la família va complir el seu desig. Precisament, també va destacar que una de les claus perquè hi hagi més donants és parlar-ne obertament, un aspecte que va en la línia de “reforçar la conscienciació social” que preconitza el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments, Jaume Tort. Com diu aquest, sense donants no hi pot haver trasplantaments que salvin vides.
Tanmateix, la mort continua sent un tema tabú per a moltes persones, tant a nivell familiar com social, a la qual cosa cal sumar que hi ha creences religioses que no afavoreixen aquest gest. Són barreres a superar i per això seria bo que tots reflexionéssim sobre el gran valor de poder donar vida a d’altres després de la mort.
El valor de la política local
Vanesa Olivart, líder del grup municipal de Junts a Almacelles, va ser investida com a nova alcaldessa en el ple celebrat dimecres, després que Joan Bosch, de Pacte Local, hagués dimitit fa uns dies del càrrec. En un ple amb tretze edils, Junts és el partit amb més representació, amb quatre, pels tres de Pacte Local i els dos que tenen tant PSC com ERC i els Comuns. Olivart, que ja havia ostentat la vara de comandament en l’anterior mandat, té tancat un acord de govern amb els socialistes, que li van donar els seus vots, i negocia la incorporació d’ERC que, malgrat no estar concretada, finalment també li va donar . Aquest escenari demostra les grans diferències de la política municipal amb la catalana i l’estatal. Junts és el principal partit de l’oposició al Govern del PSC i les seues relacions amb Esquerra han viscut temps millors, i tant la Generalitat com el Govern central no han pogut aprovar el pressupost d’aquest any per falta de prou s. Si als municipis els partits són capaços de pactar per sobre de diferències polítiques i personals perquè l’ajuntament no quedi paralitzat, també hauria de fer-se a les altres istracions.
