DOP Les Garrigues, 50 anys amb reptes de futur
L’aposta per la qualitat és clau en el sector agroalimentari, tant per captar nous clients i fidelitzar-los com perquè el preu dels productes pugui ser més elevat, obtenint així més ingressos. Aquest és el camí que va obrir fa mig segle la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Les Garrigues, que va ser el primer d’oli d’oliva de tot Europa i d’alimentació a Espanya. Dimarts va celebrar aquest 50 aniversari a la Llotja de Lleida en un acte en el qual va subratllar que al llarg d’aquest temps ha transformat el que era un cultiu tradicional en una activitat econòmica viable i reconeguda a nivell internacional. Tal com va assenyalar el seu president, Enric Dalmau, el seu oli ha at de vendre’s només a granel a embotellar-se i exportar-se a altres països, principalment europeus, però també als EUA, la Xina o el Japó. Actualment aglutina 3.200 productors de 21 cooperatives implantades en 27 municipis, i un dels seus principals reptes és l’ampliació de l’actual xarxa de reg, ja que tan sols un 30% de les oliveres de la DOP en tenen. De la seua importància dona idea el fet que a les tres últimes campanyes la collita ha estat de menys de la meitat del que és habitual, que és d’entre 6 i 7 milions de quilos, a causa de la sequera, i en l’actual espera arribar al voltant del 70%.
Tenir accés a l’aigua és un factor clau per garantir un volum de prou producció tots els anys que animi els joves a quedar-se al camp. A més, són precisament aquests els que estan impulsant les noves plantacions més intensives de varietats d’olives més primerenques que produeixen l’oli verd que ara està més valorat al mercat, tant nacional com internacional. Assegurar el relleu generacional i l’ampliació del reg són els dos principals reptes que afronta la DOP Les Garrigues i de la seua resolució dependrà en gran manera el seu futur. Atesa, doncs, la seua trajectòria al llarg d’aquests cinquanta anys, estem segurs que sabrà la manera de fer-ho.
Plaga descontrolada
La plaga de conills a les comarques del pla continua sent descontrolada després que la declaració d’emergència cinegètica, la vigència de la qual va acabar a l’abril, no hagi servit perquè la seua població es reduís a nivells compatibles amb els cultius. Així ho demostren les xifres de l’últim trimestre, en el qual s’han declarat danys en 2.067 parcel·les agrícoles. Davant d’aquesta situació el Govern ha activat un nou pla de control entre el 2025 i el 2029 amb ajuts per a la protecció de cultius i per a la caça. A l’espera de veure com evoluciona, cal constatar que es va tardar massa a prendre mesures quan feia temps que els agricultors avisaven de l’excessiva proliferació de conills.
