Canvi climàtic sense fre
El maig ha acabat a Lleida amb temperatures pròpies dels dies més calorosos d’estiu, fins l punt que la màxima assolida dijous a la capital i Alcarràs, 37,5 graus, suposa un nou rècord històric per a aquest mes. El mateix ha part de Catalunya i d’Espanya, i les onades de calor i altres fenòmens meteorològics extrems, com tempestes de pedra o pluges torrencials són més freqüents a tot el planeta, totacompanyat d’una constant: la temperatura mitjana cada vegada és més alta. El novembre de 1992, un total de 1.700 científics, entre diversos premis Nobelvan firmar un informe en advertien la humanitat de les conseqüències catastròfiques a les quals portaria el canvi climàtic si no s’adoptaven mesuresper frenar-lo. Vint-i-cinc anys després, el 2017, ja van ser 15.000 els científicsque van subscriure una nova crida alertant que “aviat serà massa tard per canviar el rumb de la nostra trajectòria fallida”. Doncs bé, transcorreguts gairebé 33 anys des del primer i vuit des del segon, la situació no ha deixat d’empitjorar. L’ONU ha promogut un total de 29 onferències sobre el clima, la primera 1995, algunes de caràcter més tècnic i altres amb la participació de nombrosos líders internacionals. Tanmateix, sempre s’ha repetit la mateixa tònica: els acords assolits han estat estrictament de mínims i després s’han incomplert de forma generalitzada, especialment per part dels països que més contaminen, que són les principals potències. Per desgràcia, no hi ha aparences que canviar a curt termini o, en tot cas, és més factible que ho faci a pitjor.que l’estat més poderós, els EUA, est liderat per Donald Trump, un negacionista del canvi climàtic que just després de tornar a prendre possessió va firmar l’ordre d’abandonar el denominat Acord de París, un tractat internacional, jurídicament vinculant, adopta el desembre de 2015 per gairebé 200 països per limitar l’escalfament mundial a molt per sota de 2 graus en comparació amb lpreindustrial. Ara bé, de la falta d’implicació de la resta de països en el seu compliment dona idea el fet que un dels compromisos era que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle haurien de reduir un 28% ennomés set anys i ha el contrari, perquè han continuat augmentant. És com si la humanitat en un gran tren que es dirigís cap a un precipici i els maquinistes continuessin accelerant en lloc de frenar. Faríem bé tots els ciutadans reflexionar sobre quin futur volem per a nosaltres i per als nostres fills i no ens deixéssim portar per promeses de fàcils solucions
e
succeït
en
en els últims lustres
això
ells
el qual
a
eficaços
de 184 països
C
celebradaen
això vagi a
Sobre això, n’hi ha prou amb recordar
an
ts
a
vosaltres nivells
és
-se
tan
succeït
estigués pujada
seus
en
.
