La incongruència del reglament d’estrangeria
La setmana ada va entrar en vigor el nou reglament d’estrangeria, que rebaixa de tres a dos anys el temps d’estada a l’Estat espanyol necessari perquè els ciutadans estrangers puguin demanar la seua regularització, la qual cosa en principi en beneficia més de 7.000 que resideixen a les comarques de Lleida. Tanmateix, la sorpresa és que la nova normativa deixa en uns llimbs legals els migrants que han sol·licitat dret d’asil per motius de persecució al seu país d’origen. Si se’ls hi concedeix, el seu problema està solucionat, però en el cas contrari es trobaran que el termini transcorregut des que van formular la petició fins que se’ls ha notificat la denegació, que acostuma a durar almenys uns dos anys, no podrà ser comptabilitzat per poder accedir a la residència per arrelament. Per exemple, si una persona que va arribar a Espanya fa dos anys i mig va sol·licitar asil i ara rep una resolució negativa, haurà d’esperar dos anys més per poder tramitar la regularització. Entitats com la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, Càritas i la Red Acoge han posat èmfasi en aquesta incongruència que afecta un col·lectiu que no és marginal, ja que només a Lleida són 2.700 les persones que han demandat aquest dret entre 2021 i 2024, la majoria procedents de països llatinoamericans com Veneçuela, Colòmbia i el Perú, sacsejats per crisis polítiques. Que el sentit comú és el menys comú dels sentits és una sentència de Voltaire aplicable a molts àmbits, també a normes legals com aquesta, malgrat que la seua tramitació està controlada per múltiples assessors.
El PP, contra el català
Els estats membres de la Unió Europea van decidir ahir finalment ajornar la votació impulsada per Espanya per reconèixer el català, l’eusquera i el gallec com a llengües oficials de la UE, després que diverses delegacions insistissin que és prematur pronunciar-se sobre aquest afer. Una qüestió que crida l’atenció és que el PP hagi ès obertament que ha estat fent gestions per evitar que aquesta proposta pugui tirar endavant. Dilluns, el secretari general del partit a Catalunya, Santi Rodríguez, va dir que Feijóo havia trucat a governs afins als populars europeus per assegurar-se el seu veto. Ahir va ser el portaveu del partit al Parlament, Juan Fernández, qui va afirmar que el Govern central només reclama aquesta oficialitat perquè “Sánchez tingui ben lligats els set vots [de Junts] i protegir-se de la corrupció a la Moncloa”. Però el que es debat a Europa no són les motivacions de Sánchez, sinó l’oficialitat del català, i amb aquesta postura s’explica per què el PP té mals resultats a Catalunya des de fa temps.
