Matrícula viva i la lluita contra la segregació
L’augment de la mobilitat de l’alumnat, en especial en els nivells d’ensenyament obligatori, s’ha considerat una de les problemàtiques educatives més destacades de l’última dècada a tot l’Estat, sobretot a Catalunya, en la qual el nivell de migració constant és superior a la mitjana espanyola. Els processos d’incorporació d’estudiants i la seua gestió es perceben i es tracten de forma diversa amb relació al nombre d’habitants de cada municipi i és evident que no és el mateix la realitat de Barcelona, Salt o Sant Cugat del Vallès que la de Lleida capital, Vielha o Seròs, només a tall d’exemples. En aquest context, s’ha estandarditzat la realitat d’aquestes incorporacions a les aules a mig curs com a “matrícula viva”, aplicades a l’alumnat que s’inscriuen en els centres educatius fora del període oficial. Aquest fenomen no se sol concebre com un procés estructuralment vinculat a les dinàmiques socioeconòmiques actuals ni als canvis en l’estructura productiva, ni al mercat laboral o a factors residencials, sinó més aviat com una realitat essencialment relacionada amb les migracions internacionals i la seua gestió. La Generalitat, per boca de la consellera d’Educació, Esther Niubó, va detallar dilluns que en aquest curs s’han incorporat 74.328 nens i nenes fora del període de matrícula ordinària, 11.000 més que l’anterior. La seua aposta és la d’“una planificació amb un horitzó de cinc o deu anys que ens permeti afrontar reptes com l’arribada de nens nous o la baixada de la natalitat”.
Paral·lelament, Educació proposa retirar el concert educatiu a 155 línies (grups per curs) a tot Catalunya de cara al pròxim 2025-2026. En concret, 101 d’Educació Infantil de segon cicle, 44 de Primària i 10 d’ESO. “És una primera proposta”, va indicar la consellera, i va explicar que els concerts es revisen dos vegades a l’any. Niubó no va concretar quantes unitats podrien perdre el concert a Lleida. Fonts del departament van detallar que els col·legis que hagin respost a les necessitats d’escolarització de la seua zona i hagin estat corresponsables en la lluita contra la segregació escolar optaran a renovar-lo, però els que hagin “distorsionat” la planificació a l’acumular històricament una oferta que no aconseguien omplir poden perdre’l. Aquest anunci sembla una advertència clara perquè els col·legis concertats, indispensables per donar resposta al nombre d’alumnes de Catalunya, es posin les piles i contribueixin més a evitar guetos en algunes escoles públiques perquè, sent veritat que moltes famílies migrants prefereixen agrupar-se en centres on ja hi ha un alt percentatge d’estrangers, no és menys cert que l’única manera d’aconseguir una societat cohesionada i respectuosa amb totes les cultures i creences és la convivència a les aules, els patis, les activitats extraescolars i el carrer.
