Les dretes guanyen terreny entre els joves
Cinquanta-un anys després de la revolució dels clavells a Portugal i el triomf de les esquerres, conservadors, liberals i ultres van sumar diumenge més de dos terços dels diputats i el 61% dels vots, en un resultat inèdit que millora el seu 51% de l’any at i també l’anterior màxim històric, del 55% del 1987 i el 1991. El gran beneficiat d’aquest moviment sísmic és el primer ministre, el conservador Luís Montenegro, que va aprofitar l’escàndol de la seua consultora per consolidar la seua feble posició davant uns socialistes tan enfonsats que van empatar a escons amb Chega, de l’ultra André Ventura, l’altre gran vencedor del país lusità. Aquests resultats aprofundeixen en la consolidació de la dreta populista que va quedar confirmada en les eleccions europees i en els comicis estatals celebrats el 2024 al vell continent, on cada vegada més partits d’extrema dreta integren coalicions de govern o tenen un pes important en l’equilibri polític. Fins fa quatre dies, els joves tendien a ser més progressistes que els seus pares, però va arribar la generació Z, els nascuts entre finals dels 90 i principis dels 2000, i aquesta tendència històrica va variar i el gir a la dreta és evident, encara que no a tots els països d’igual manera o proporció. Entre d’uns vint anys i adolescents, una nova bretxa ideològica s’obre pas: els nois són cada vegada més de dretes i les noies són cada vegada més d’esquerres. Les dades ho corroboren: als Estats Units, el Regne Unit o Alemanya, els homes són entre 20 i 30 punts percentuals més conservadors que elles, una separació que s’ha accentuat en pocs anys, segons dades recopilades en una anàlisi del Financial Times.
El perquè sembla evident, les dones veuen en les ideologies d’esquerra un a les seues reivindicacions d’igualtat, política, social i sexual, i els homes d’aquesta mateixa franja creuen amenaçada la seua supremacia de poder en tots els estaments i sectors de la seua quotidianitat. El conservadorisme de la joventut es fa palpable fins i tot en coses tan trivials com el festival d’Eurovisió de dissabte, en el qual un posicionament d’RTVE en contra de les matances de palestins de l’actual govern ultraconservador d’Israel a Gaza va perjudicar la concursant espanyola en el televot. Aquesta és la realitat que vivim i els partits progressistes hauran de revisar com fan arribar el seu missatge d’un món més just, socialment equilibrat, obert a altres cultures i religions, igualitari i respectuós, en una societat cada vegada més manipulada per notícies falses, falòrnies, odi al diferent, negacionisme i conspiranoia. Ara bé, aquesta esquerra en hores baixes també ha de procurar donar una resposta de drets i deures a les realitats migratòries i a les dificultats dels joves per accedir a l’habitatge i tenir un salari digne. No n’hi ha prou amb tenir bones intencions.
