Operació brillant però i ara què?

Una quarantena d’agents dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van participar, des de les 14.00 hores de divendres fins a les 6.00 de la matinada d’ahir, en l’operatiu Kanpai contra la multireincidència que, en el cas de Lleida, es va centrar en l’Eix Comercial i en altres zones de la capital, amb l’objectiu que “el ciutadà se senti més segur i el reincident no tingui la sensació d’impunitat”. El balanç de l’operació, que també es va desenvolupar simultàniament en una altra desena de grans poblacions catalanes, és senzillament espectacular pel que fa a dades. A Lleida es va saldar amb tres detinguts i 339 identificats que acumulen l’estratosfèrica xifra de 1.617 antecedents. Quant al conjunt de Catalunya, el pla Kanpai va comportar la detenció de 67 persones que sumaven un total de 497 antecedents policials i 18 investigats penalment, així com la imposició de 193 denúncies istratives de diversa tipologia i 33 intervencions en locals d’índole variada. Paral·lelament també divendres va transcendir que la Policia Nacional havia fet efectiva l’expulsió a Catalunya de 13 persones estrangeres amb nombrosos antecedents, una de les quals a Lleida ciutat. Es tracta d’un jove de 24 anys que acumulava un total de 43 causes, la majoria per robatoris amb violència i una per un homicidi en grau de temptativa a la capital del Segrià. Hauria estat expulsat posteriorment al Marroc.

Aquest cas posa en evidència que, per moltes operacions a l’estil Kanpai que es facin, necessàries i tranquil·litzadores per a la seguretat de la ciutadania davant la reincidència delictiva, si no van acompanyades de mesures jurídiques que en prolonguin l’efectivitat, poc efecte resolutiu tenen. Perquè es pot recordar que el Congrés dels Diputats està tramitant des de fa mesos una proposició de llei, presentada per Junts per Catalunya, per combatre la multireincidència, però la norma continua frenada després que, a finals de febrer, es tanqués el termini d’esmenes. És necessari avançar en aquest sentit per erradicar la sensació d’impunitat que ara impera ja que es multipliquen delictes que podrien considerar-se lleus, com els robatoris en vehicles, i que sembla que no mereixin càstig, la qual cosa causa la lògica inquietud i inseguretat entre la ciutadania. Els cossos policials tenen detectats molts d’aquests reincidents però la seua funció acaba portant-los davant l’òrgan judicial pertinent que, si al seu torn no disposa d’una legislació adequada per posar-los fre, tampoc no pot fer més del que dicti la normativa. En definitiva, és una espècie de peix que es mossega la cua però que urgentment necessita normatives adequades i activar tots els ressorts per posar-hi solució d’una vegada per sempre.