Menors tutelats
La consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, va explicar ahir a Balaguer que el Govern es personarà com a acusació popular en el judici pels presumptes abusos i violació per part d’una xarxa de pederàstia a una nena de 12 anys que estava a càrrec de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). “El Govern està totalment compromès a acabar amb aquesta xacra social de la violència contra la infància”, va dir, després de reconèixer que la DGAIA necessita una transformació profunda i que s’han de revisar tots els protocols. El departament ha obert un expedient informatiu per aclarir i tenir “tota la informació necessària” per determinar la cronologia pas a pas i conèixer com es van desenvolupar els fets, així com per fer una anàlisi global de tota la situació i veure quins protocols han de millorar. Martínez Bravo va dir que quan tinguin els resultats de l’expedient faran públic “tot el que es pugui”, recordant que és un cas judicialitzat i que s’ha de vetllar per la protecció de la informació de la menor, i va fer una crida a la prudència per evitar la “revictimització” de la víctima. Res a objectar a les seues paraules, però sí que queden molts interrogants. Perquè sent lògic que es vulguin personar com a acusació, el realment important és conèixer si aquesta flagrant negligència de la DGAIA és un error puntual imputable a algú en concret o és un error sistèmic. Perquè a qualsevol pare o mare li podria ar un cas similar, de fet a més sovint del que creiem (n’hi ha prou amb veure la secció de successos dels mitjans), i si les víctimes són menors els responsables legals són els pares però, en el cas que ens ocupa i a l’estar tutelada, l’obligació és de la Generalitat. Per tant, és a la mateixa conselleria a qui competeix saber què ha at, els protocols que han fallat i quins recursos, personal o controls cal modificar perquè no torni a ar. Recordem que el 2015 l’Audiència de Lleida condemnava el ja trasat David Donet a mig segle de presó per abusar de menors al centre de menors de Castelldans, que ell regentava. El cas es va destapar el juliol del 2013 i l’acusat va reconèixer que va abusar d’un menor el 1998 quan treballava en un centre d’acolliment de menors de Lleida. I després va acollir un altre tutelat quan tenia deu anys, del qual va abusar durant vuit, ja en el centre de Castelldans. En aquell moment ja es va alertar que calia renovació i transparència però, una vegada superat l’impacte mediàtic, poca cosa va canviar. També es pot fer referència al fet que el 2017 va dimitir el director general de la DGAIA, Ricard Calvo, al veure’s “sobreat” per la seua tasca i que en aquesta legislatura Mònica Martínez va destituir els alts càrrecs de la direcció de la Infància per motius encara no aclarits. És moment d’aixecar les catifes.
