Lleida CF, punt final?
El Lleida CF va abaixar ahir el teló a aquesta temporada amb una intranscendent derrota, ja que no tenia opcions de jugar el play-off d’ascens. Seria simplement un nou fracàs esportiu, perquè va iniciar la Lliga amb l’objectiu de pujar, si no fos perquè la situació del club, amb impagaments als jugadors i empleats des del mes de gener at, fa possible que aquest pugui ser l’últim partit de la curta història d’aquesta entitat, hereva de l’extinta UE Lleida. Un mes després que el seu president, Luis Pereira, anunciés la immediata presentació d’un preconcurs de creditors a l’espera de poder concretar l’aportació d’inversors que poguessin salvar el club i fer-se’n càrrec, perquè ja va avançar que la campanya vinent ell no continuarà, res no ha canviat a millor, sinó que ha at tot el contrari. Pereira –que al seu torn va salvar el club d’una desaparició gairebé segura fa quatre anys– només ha parlat una vegada a través d’un comunicat a la xarxa X culpant del caos actual una suposada estafa per part d’una societat amb seu a Dubai amb la qual havia signat un acord el febrer at, no s’ha dignat a ar amb jugadors i empleats i el preconcurs encara no s’ha presentat. Al marge d’aquesta rocambolesca explicació de la qual no va donar compte quan va comparèixer a la ciutat a començaments d’abril, el mandatari ha criticat en nombroses ocasions la falta de institucional. Tanmateix, al fer balanç cal concloure que li han faltat recursos per aixecar la gran llosa del deute que van deixar els germans Esteve, no ha sabut buscar s i ha quedat més aïllat encara després de la ruptura amb Vicente Javaloyes, que va ser clau per al seu desembarcament en l’entitat. La desaparició d’una entitat esportiva que a més té centenars de seguidors fidels seria una mala notícia, així que tant de bo que s’acabi salvant, però fa l’efecte que ara això és només un desig amb poques aparences que pugui convertir-se en realitat.
Més vigilància al camp
La campanya de la cirera ha començat al Baix Segre amb una incidència inèdita: els robatoris reiterats d’aquesta fruita a les finques. Tot i que sempre hi ha hagut furts, mai no s’havien produït amb tanta intensitat, de la qual dona idea el fet que agricultors denuncien que els lladres han arribat a entrar fins a cinc vegades en un sol dia a la mateixa parcel·la. Els afectats es queixen de la impunitat amb què actuen els delinqüents i exigeixen més vigilància a les forces policials. Tenen tota la raó en aquesta reclamació, perquè no es pot tolerar que a més d’enfrontar-se a les dificultats que planteja el mercat i a les inclemències meteorològiques, els pagesos hagin d’assumir pèrdues provocades per robatoris.
