Cop a la fructicultura de Lleida
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va qualificar ahir diumenge de “situació catastròfica i crítica” l’afectació de la tempesta de calamarsa de dissabte al camp lleidatà, que va danyar especialment finques del Segrià, però també d’altres comarques com el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Noguera. En una visita a Alcarràs, zona zero dels danys soferts, el conseller va voler comprometre el de la Generalitat amb els afectats i va avançar que desplegarà els “esforços” que siguin necessaris per compensar els pagesos perjudicats. Davant d’aquesta letal situació per a molts productors, es pot incidir en el paper crucial que té Agroseguro perquè la collita no comporti la ruïna de moltes explotacions, però ja que som encara al mes d’abril i que a la zona del Baix Segre, la més perjudicada, molts agricultors no tenien encara l’assegurança de granís contractada ja que no són dates usuals de pedra i segurament alguns no havien subscrit el combinat de gelades i granís, caldrà que la Generalitat posi els instruments necessaris perquè aquesta pèrdua de producció no comporti més danys que els que el temporal per si mateix ja ha produït. Perquè ara comença l’època de l’aclarida i el treball s’haurà de fer igual per molt que quedin pocs fruits, ja que altrament es pot perdre tota la collita perquè la dolenta podreix la bona. No dubtem que les paraules del conseller Ordeig aniran acompanyades de mesures de reals quan es comptabilitzin tots els danys.
Les exigències de Trump
Després de posar en pausa els aranzels per a la majoria de països del món, el Govern dels Estats Units manté la guerra comercial amb la República Popular de la Xina i està perfilant les seues exigències a la Unió Europea. El recent viatge de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, a Washington ha deixat entreveure les principals condicions que l’istració nord-americana planteja al conjunt de la Unió Europea i que es poden resumir en la conformació d’un front Estats Units-Europa hostil a la Xina, amb el pivot de l’Índia, l’altra gran potència asiàtica. Al contrari de la línia empresa per Sánchez en el seu recent viatge a Pequín. Al contrari dels interessos de la gran indústria alemanya. Al contrari de la visió de França. La presència econòmica de la Xina a Espanya s’ha duplicat en els darrers cinc anys i si bé és cert que els preus i la qualitat que ofereixen aquests productes asiàtics poden ser un problema per a moltes indústries europees, no té cap sentit que Trump pretengui fer extensius els seus problemes a la resta del món. La negociació i l’equilibri són l’única via.
