La marxa enrere de Trump
Trump ha tingut el món amb l’ai al cor aquests últims dies. El 2 d’abril mostrava una taula amb els aranzels contra el planeta, en la que semblava una de les més grans amenaces per al comerç i l’economia mundials en la història recent. El 9 d’abril, el mateix dia que tocava aplicar aquests gravàmens, el president dels EUA va escenificar un gir de 180 graus, retirant-los per un període de 90 dies, excepte per a la Xina, a la qual es mantenen al 125%. A part d’això, es manté un aranzel mitjà del 10%, molt lluny dels gravàmens que va proposar al principi de mes però el triple del que hi havia abans que entrés a la Casa Blanca. Tanmateix, tampoc s’ha d’oblidar que a aquest tipus reduït s’hi sumen els gravàmens a productes concrets com els automòbils, components i energètics que van entrar en vigor el 3 d’abril. La pausa de 90 dies i la resposta de la UE en la mateixa línia han portat a l’eufòria els mercats. L’Ibex-35 va pujar en l’obertura un 8%, en línia de totes les borses europees, asiàtiques i Wall Street, encara que aquesta va acabar en números vermells per l’acusació que Trump hauria alterat expressament els mercats per enriquir-se. Aquesta seria la pujada més important del selectiu espanyol en quinze anys. L’Ibex-35, que durant les últimes cinc sessions havia arribat a caure gairebé el 12% i cedir uns 98.000 milions de capitalització, va rebotar en els primers comos de dijous fins als 12.709,9 punts. Per trobar una pujada diària comparable cal remuntar-se al 10 de maig del 2010, quan el principal índex espanyol va registrar un repunt del 14,44% després de l’aprovació del mecanisme de rescat de la Unió Europea.
Què ha at perquè Trump hagi fet un gir tan radical? D’una banda, una gran majoria d’experts creuen que el republicà ha estat forçat pels mercats a un gir de 180 graus per evitar un autèntic col·lapse tant borsari com econòmic. D’altres creuen que, malgrat que pugui haver-se vist sorprès pel caos en bons i accions, la retirada el mateix dia de la seua aplicació formava part d’una agressiva estratègia de negociació per exercir la màxima pressió possible sobre els seus socis comercials i disparar les exportacions. En resum, els vigilants dels bons, el crèdit i les accions han tornat a emergir com les persones més poderoses del món i Trump, que va dir que no li importaven aquests vaivens econòmics, no esperava la virulència dels moviments i ha hagut de cedir també al poder dels diners, començant pels seus i els dels seus amics. El dòlar ha caigut amb força aquest període, deixant-se un 2% davant de l’euro a l’abril, i molts inversors treien els seus diners a marxes forçades dels EUA. Per tant, la seua revolució s’ha quedat en la guerra comercial que té amb la Xina, país que està superant Amèrica del Nord en innovació, energia i tecnologia.
