Les expertes de Sixena
Seguint amb la meva tabarra setmanal sobre Sixena, avui els vull parlar d’algunes “expertes” aragoneses que s’han pronunciat darrerament sobre la qüestió. Una de ben peculiar i estrambòtica és María Gómez Rodrigo, professora de la Universitat de València amb un currículum escàs de publicacions i farcit de buits que va despenjar-se amb una esbojarrada teoria que negava que les pintures de la sala capitular del monestir fossin cremades durant la Guerra Civil Espanyola. La seva proposta –agafin-se als matxos– deia que van ser destruïdes volgudament per Josep Gudiol el 1936 per tal d’endur-se-les a Barcelona, i amb ella va mirar de convertir l’heroi que les va salvar en el malvat que va trinxar-les.
Un altre personatge interessant és Marisancho Menjón. En aquest cas, la manca de publicacions va compensar-la amb el rècord mundial d’ascensió política meteòrica en esdevenir, ungida per Lambán, Directora General de Patrimoni d’Aragó gràcies únicament a ser l’autora d’un blog i un llibre incendiari sobre les pintures de Sixena. El MNAC s’ha vist obligat a fer un comunicat aquesta setmana per desmentir algunes de les inexactituds que ha difós, com allò que les pintures han viatjat mil cops. Menjón no ha deixat gaire bon record a l’Aragó i, fins i tot, l’associació Apudepa, dedicada a la defensa del patrimoni aragonès, la critica en obert a les xarxes per haver contribuït a la destrucció d’un edifici històric a Saragossa. Actualment, Menjón ha tornat a la crua realitat de l’atur després de dimitir al març com a regidora del PSOE al seu poble.
La triada d’expertes la completa Cristina Marín Chaves, una geòloga que també s’ha dedicat a la política (Chunta) i que als anys noranta va fer algunes recerques sobre el clima i la pedra constructiva de Sixena. Com les anteriors, va estar anys sense publicar res i els seus estudis han tingut escassa continuïtat. Fins i tot, alguns dels seus treballs sobre Sixena no van veure mai la llum i estan penjats a la xarxa de manera casolana, cosa que inspira molt poca confiança acadèmica, ja que són estudis que no han at els filtres adequats.
La conclusió és que s’ha d’anar amb molta cura a l’hora de dir qui és expert i qui no ho és, i més en una qüestió tan rellevant com aquesta en què les qüestions tècniques són tan importants.
