Sixena: derrota total

Dimecres es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem sobre les pintures murals de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El desenllaç era previsible i ha estat decebedor per als interessos no només de la Generalitat, el museu i els catalans en general, sinó també per a totes aquelles persones, d’aquí, d’allà i de qualsevol lloc del món, que tinguin un mínim de sentit comú i s’estimin el patrimoni, fins i tot, si són d’Aragó. Efectivament, és així perquè aquesta sentència judicial és un desastre per al patrimoni aragonès. El que estem vivint és una situació sense precedents en la història de la museologia mundial i tots en pagarem les conseqüències, perquè aquestes pintures no són només de la gent de Sixena i dels aragonesos, són de tots, de tota la humanitat. Que el document emès pels jutges no parli en cap moment de qüestions tècniques, és a dir, de si les pintures poden instal·lar-se i conservar-se adequadament al monestir, és una qüestió que ens ha de fer reflexionar profundament com a societat que depèn d’unes autoritats judicials que no estan en disposició de dirimir qüestions d’aquest tipus, per molt que s’ho pensin. Perquè els jutges del Suprem han demostrat que només els interessa la propietat de les pintures, cosa que la Generalitat ni el MNAC mai han posat en qüestió, ja que sempre han reconegut que són de les monges. Els togats no volen saber res de si les pintures patiran algun mal i de si serem capaços de llegar-les a la generació que ens succeirà. Que la sentència no parli d’història de l’art, de conservació preventiva o museologia no és només una derrota d’aquestes disciplines científiques i acadèmiques, és una derrota de la societat, del sentit comú i de la civilització. I fixem-nos en una cosa més. La Dama d’Elx i el Guernica de Picasso, que són en museus de Madrid, quan algú demana que vagin a Elx i Guernica, des del Ministerio de Cultura sempre s’al·lega que no poden viatjar perquè són obres que estan en un estat de conservació molt precari. Ah, sí? Com de precari? Més precari que les pintures de Sixena, que van ser cremades durant la Guerra Civil? Ves que el problema no sigui que aquestes pintures són a Barcelona, perquè, si fossin a Madrid o Saragossa, estic segur que aquest tema no hauria arribat als tribunals.