Sixena, publicitat enganyosa
En tot això de Sixena no hi ha res que tingui sentit. La setmana ada, en aquesta mateixa columna, els recordava l’inici d’un dels conflictes, el de les pintures murals avui conservades al MNAC, originat per una monja que viu a Vitòria i que no sabia ubicar Sixena al mapa fins que el Govern d’Aragó va seduir-la amb ves a saber què. Hem vist, també, com l’anterior alcalde del poble i l’advocat Jorge Español s’inventaven una teoria delirant en què el salvador de les pintures durant la Guerra Civil, Josep Gudiol Ricart, acaba convertit en un brivall que va malmetre-les volgudament per endur-se-les a Barcelona.
Fins i tot, al difunt Gianluigi Colalucci, el restaurador de la Capella Sixtina que va afirmar a El Punt Avui que traslladar les pintures a Sixena era una absoluta aberració, el citat Español i un periodista aragonès, Ángel Huguet, van manipular-li les paraules fent-li dir tot el contrari al Diario del Alto Aragón.
El darrer despropòsit l’hem vist a El Periódico i La Vanguardia, dos diaris editats a Catalunya que el darrer cap de setmana van incloure un anunci a pàgina sencera en què el Govern d’Aragó animava els lectors a visitar Sixena. Això sortia la mateixa setmana en què els mitjans anaven plens del tema perquè el Tribunal Suprem està a punt de pronunciar-se sobre les pintures murals abans citades. Naturalment, res era gratuït. El govern aragonès, amb la publicitat pagada, se’n fotia dels catalans refregant-los per la cara les obres d’art que s’havia endut gràcies als jutges, tal com havia fet Javier Lambán amb el discurs de Nadal de 2017 pronunciat davant les obres recuperades.
Un altre tema és l’escàs amor propi dels dos diaris catalans (ho són?) esmentats, que van acceptar aquesta publicitat perquè la pela és la pela (sí, ho són). La Vanguardia cobra per una pàgina sencera en cap de setmana uns 60.000 € i El Periódico, uns 40.000 €. Si sumem les dues quantitats, amb una miqueta més de calés, el Govern d’Aragó podria haver comprat el compartiment del retaule major de Sixena que va sortir a subhasta a Suïssa el 2017, pel qual no va moure ni un sol dit. No és l’únic cas. Als darrers anys han sortit a subhasta centenars de béns artístics aragonesos que no han comprat perquè és més barat anar al jutjat i espoliar per la via legal als museus catalans.
