Montserrat i els aranzels
Dimecres entrava en vigor la segona fase dels aranzels amb els quals els Estats Units han iniciat una guerra comercial amb la resta del món, però Trump va recular a darrera hora i va anunciar una moratòria. Tot plegat és tan global i tan absurd que, fins i tot, un dels arguments per imposar aranzels a Espanya és la protecció que dins d’aquest estat es dona al cinema català, basc i gallec, ja que segons aquests fills de George Washington la mesura perjudica el lliure mercat i la distribució de produccions cinematogràfiques nord-americanes. Com si el cinema en català no estigués suficientment fotut, ara el fan culpable dels problemes econòmics dels ianquis. No n’hi ha prou amb haver de fer front a l’assetjament lingüístic que pateix la llengua de Ramon Llull i Josmar per part de molts espanyols i el seu estat, que hem d’entomar també atacs d’una civilització d’éssers que voten malament i dormen amb un rifle sota el coixí. I mira que hem fet coses per ells. Els vam enviar Colom, que diuen que era català, i catalans també ho eren els germans Gasol. Van beneficiar-se de la música de Xavier Cugat i dels coneixements científics del lleidatà Joan Oró. Ara gaudeixen amb la Rosalía, i no fa pas tant Nacho Vidal tapava forats al seu cinema. Fins i tot, la patrona de Catalunya, la nostra Mare de Déu racialitzada, ha obrat miracles allà. Aquesta setmana me n’han explicat un de recent que té de protagonista una parella nord-americana que va visitar Barcelona i a qui van recomanar que anessin a Montserrat. Hi van pujar i mirin vostès si la cosa va sortir profitosa que, poc després, ella va quedar embarassada després de molts intents. Cap dubte que va ser cosa de la rosa d’abril. El matrimoni va pensar a posar-li a la filla Montserrat, però van descartar-ho perquè auguraven un calvari per la nena a l’escola quant a la pronúncia del nom. Això sí, van tornar a Barcelona per donar gràcies i, de record, van adquirir en un antiquari un bell quadre del segle XVII en què apareixia representada la nostra santa Moreneta. La pintura ha viatjat aquests dies cap als Estats Units i, ai las, estan ant coses. Algú dirà que la reculada de Trump amb els aranzels ha estat fruit del context geopolític mundial, però jo tinc molt clar que l’explicació és una altra: ha estat cosa de la rosa d’abril.
