Lum de Nicèa
IZNIK SAUVE sauve eth beròi lac omonim, ena província de Bursa (Turquia), atau coma es rèstes patrimoniaus des periòdes roman, bizantin e otoman. Damb tot just 20.000 abitants, era vila aspire a èster reconeishuda patrimòni culturau dera umanitat per part dera UNESCO. Non ei tà mens. Hè 1.700 ans, Iznik ère Nicèa, ena region de Bitínia, en nòrdoest d’Àsia Menor, apròp des aigües dera Propontide grèga, e venguec dempús un subergessent centre de pelegrinatge dera crestiandat. Hè 1.700 ans, en 325 dera nòsta epòca, er emperador Constantin convocaue en Nicèa eth prumèr concili ecumenic dera istòria dera Glèisa. Uns ans abantes, auie vençut en ua decisiva batalha dempús d’un sòni premonitòri damb un protagonic signe dera crotz e li auie conferit estatut legau ath cristianisme dempús de sègles de persecucion. En Nicèa, èren convocadi toti es bisbes der Impèri. Aquiu, damb era menaça de desviacions doctrinaus coma er arrianisme –que non reconeishie era divinitat de Crist– e tanben dera division der impèri entre es rivals der emperador, auien d’acordar ua declaracion de fe, un credo, que totes es glèises auien de sotscríuer, atau coma es cànons, qu’ara fin sigueren vint. Eth resultat d’un unic emperador e ua unica fe ei un event qu’a mercat eth devier dera Glèisa, a despiech des cismes, des reformes e contrarreformes. D’alavetz ençà, ampliada en simbèu de Constantinoble, professam era madeisha formula: “Diu de Diu, Lum de Lum, Diu vertadèr neishut de Diu vertadèr, engendrat, non pas creat, dera madeisha natura deth Pair”. Ei a díder: Crist, er Hilh de Diu, ei consubstanciau (homoúsios) ath Pair. Çò d’important d’alavetz non ei era union des podèrs terrenau e celestiau, senon qu’era doctrina dera Trinitat aquerís ua perspectiva poderosa, que mos pòt semblar aué estonanta, mès que signifique que Diu non ei solitari, senon qu’ei mistèri d’amor, ua lum que demoram irradie ara sua Glèisa e ath sòn nau Papa.