Eth Papa dera misericòrdia
En aguesta setmana de Sant Jòrdi, de gòi pes libres e es ròses, rebrembam eth testimòni e eth magistèri deth papa Francés. Un òme qu’escriu ena sua darrèra enciclica Dilexit nos que “enes tempsi dera intelligéncia artificiau non podem desbrembar qu’entà sauvar çò qu’ei uman mos calen era poesia e er amor”. Eth còr ei eth nuclèu dera persona, perque amasse intelligéncia e volentat, perque, a despiech des nòstes divisions, ei capable de júnher e armonizar. E per açò, Francés reclame un món damb còr, pr’amor qu’auem eth risc de pèrder-le en aguesta societat tan tecnificada. De hèt, ja en Laudato si’, escrita en 2015, avertie que “era politica non se pòt sosméter ara economia e aguesta non se pòt sosméter as dictàmens e ath paradigma eficientista dera tecnocràcia”. Francés siguec critic damb “eth dògma dera fe neoliberau”, pr’amor que “eth mercat solet non ac resòl tot”, afirme en Fratelli tutti. Vau era pena liéger tanben era declaracion Dignitas infinita. Resumís era vision deth papa defunt sus era persona subjècte de dignitat infinita, pr’amor qu’ei imatge de Diu, ua dignifitat revelada e elevada per Jesús enes praubi e descartadi dera tèrra. Per açò, defen d’ençà deth prumèr moment ua ecologia integrau, sus eth suenh dera natura, en relacion damb era nocion de ben comun e ua fraternitat universau. Era Glèisa de Francés ei en camin sinodau, coma espitau de campanha, “en gessuda” de cap tàs perifèries deth món e dera nòsta vida, coma recuelh Evangelii gaudium. Ua glèisa samaritana capabla d’escotar e atier ath queigut. Tà uns, Bergoglio anèc massa luenh; tà uns auti, demorèc cuert. Mès era clau deth sòn pontificat, e deth sòn legat immarcescible, ei era misericòrdia, qu’ei auer eth còr (cors) damb es praubi (miseri). Era misericòrdia ei era clau der Evangèli e d’ua vida cristiana, tan besonh aué en un món sense còr, pr’amor que d’era brotoen ua justícia comiva e ua libertat entàs auti.
