Aprendre dels exemples
Vivim en un temps on veure o sentir les notícies ens emmalalteix. Tot i això, com en un oasi de saviesa puc llegir persones que reivindiquen la política del sentit comú. Llegeixo, per exemple, el magnífic article d’en Josep Borrell, el nostre, el de casa, el del SEGRE... sobre “Les esquerres de l’esquerra”. Explica amb mestratge l’estupidesa partidista de les anomenades esquerres, a l’uníson que les independentistes, que només em resta recomanar-los la seva lectura. Escolto, però, persones que reflexionen en veu alta des d’un partit, que no existeix, on la tolerància és llei, la curiositat, tasca diària, l’amabilitat, conducta imprescindible, l’agraïment, torna necessària, el bon humor, targeta de visita i la generositat, la porta per compartir quelcom més que una superficial convivència. No els costarà gaire escoltar els missatges d’en Pepe Mujica, aquell president uruguaià, que amb la llum als ulls assenyalava els camins que hauríem d’evitar i ens mostrava amb humilitat aquells altres pels quals podríem transitar. Evitava alliçonar ningú, el seu exemple i coherència eren la millor prova de conducta. En el seu enterrament una dona espectacular quasi ava desapercebuda. La Lucía Topolansky ens demostra que les dones són el puntal del món, com ho va ser del seu company Pepe. Diuen que a les dretes les uneix l’interès del benefici i a les esquerres les desuneix la discussió de les idees. Tants caps com barrets en el personalisme d’aquells que només pensen en si mateixos. Un president conegut per les seves frases i que ho podria ser pels seus èxits. La consecució de la seva agenda dels drets va meravellar un escèptic com jo. M’espanta que deixem ar l’enorme oportunitat que tenim d’apuntalar una manera de fer i servir. Els desastres que patim no són sinó un entremès del tsunami que ve. Veure la hipocresia en majúscula que s’istra en les guerres arreu del món, els posicionaments partidistes en favor del mal o del pitjor, la inoperància de les organitzacions que haurien d’evitar-ho i especialment l’obligatorietat de posicionar-se en favor o en contra, em fan pensar que els ciutadans ens donaran una lliçó en les properes eleccions, fins i tot jo necessito un fort revulsiu.
