El drac i la donzella

Fuig l’abril com un estel que deixa rastre de tota mena, com la vida de cada dia, que es perd en sospirs del que podria ser o en alguns fugissers moments de plaer, on l’instant enganyós es confon amb la felicitat duradora. Els venedors de fum, volgudament i amb maligna intencionalitat del guany abundant, ens venen gat per llebre confonent els dos conceptes. El plaer, visceral, immediat, de curta durada, es pot aconseguir mitjançant estímuls externs com les drogues o perniciosos hàbits sense necessitat de compartir-lo amb ningú. Tots els extrems del plaer ens encaminen inexorablement a l’addicció. Una realitat que pren i no dona. La felicitat, de llarga durada, intangible i sublim, no s’aconsegueix en la soledat de les xarxes socials, on sembla que la companyia és immensa i la realitat és l’esclavitud a una màquina o una mala manera de fer. El plaer és agafar i prendre en la solitud d’un instant. La felicitat, en canvi, és donar en la companyia de tota una societat que ens agermana. No els avorriré amb els components fisiològics d’aquests conceptes, on la dopamina i la serotonina ens converteixen en addictes infeliços o en éssers de companyia. Com més plaer enganyós, com més explosions efímeres d’aquest, més addicció, més tolerància a l’estímul i per tant més números a la loteria de la infelicitat permanent. Ho saben els poders econòmics i els polítics: els primers tenen l’obligació de vendre per un guany i els segons han renunciat al deure de servir pel de guanyar eleccions al preu que sigui. Durant mesos hom va poder veure a la TV una publicitat del Banc Bilbao Biscaia, que ni el nom se li adiu, on uns quants polls ressuscitats explicaven de forma avorrida i poc intel·ligent com cruspir-se al Sabadell. Aquest banc ha descobert darrerament que les boniques flors no serveixen per gran cosa, si es perden les arrels, que no essent boniques, asseguren la vida i la llarga durada. La campanya publicitària del drac que es vol menjar la donzella i aquesta és defensada per un poble gens engalanat i molt propi, donant una divertida lliçó a la bèstia ferotge, és simplement genial. La propera setmana els parlaré de la vergonyosa publicitat dels poders públics, que no ensenyen res i ens costen els diners i la dignitat a tots plegats.