Tornar a casa
Una vegada més descobrim que hem badat. El president dels Estats Units d’Amèrica ens ha despertat del somni dels justos i dels badocs. Algunes potències nuclears estan governades per criminals de guerra. Ho sentencia la justícia internacional. D’altres, estan en mans de dictadors en les quals la democràcia no existeix, ni tan sols en les elits del poder. Els nord-americans han elegit un president de grans qualitats per al circ. Un delinqüent sentenciat per un jurat popular. Un evasor d’impostos que en fa bandera. Un instigador dels assassins del Capitoli, l’indult i la glorificació dels colpistes ho prova, liderant, a més, tota la caverna feixista mundial. Amb aquest panorama, Europa està sotmesa a una pressió econòmica i social inable. La guerra està a casa nostra des de fa unes dècades. Encara estan en carn viva les guerres de Bòsnia, Sèrvia, Croàcia, Macedònia, Ossètia, Geòrgia, Crimea, entre altres. Darrerament, exèrcits al servei de jerarques mafiosos prenen el que els convé amb total impunitat internacional. En temps real ho patim amb la invasió d’Ucraïna. Després d’enormes sacrificis humans el món mundial va rebre la vergonyosa bufetada d’una traïció en directe. Els ucraïnesos han constatat que les seves vides no valen gran cosa, més enllà d’una muntanya de terres rares. El problema de la Comunitat Europea no és el pressupost militar, que només serveix per engreixar un negoci sense benefici per a les persones. El nostre problema és la unitat d’acció i objectius. El nostre problema és no ser capaços de construir una potència mundial que lideri la democràcia. Corcats pels seguidors del feixisme, que han estat finançats i atiats pels mateixos que ens volen sotmesos, hem perdut anys de somnis, adormits en la inoperància dels Estats. Tenim el temps comptat i el tic-tac de la data de caducitat està en cada racó de la vella Europa. Pinten bastos i això no tan sols s’arregla posant més diners en les armes que només causen dolor, sinó bastint noves aliances, cedint poder als organismes supranacionals, traslladant la gestió dels serveis pels ciutadans a les regions, reduint burocràcia en favor de l’eficiència, potenciant la proximitat en producció i consum, que neix del convenciment que el de casa és millor, encara que només sigui perquè torna a casa.
