La peça discordant
Una de les grans pel·lícules del cine francès és, sens dubte, El carnicero, dirigida el 1970 per Claude Chabrol entorn de la crònica d’un assassí en una petita localitat. Aquell era i és un metòdic retrat de la psicologia de personatges que aprofundeix en el costat fosc de l’ésser humà i posa de manifest el recel, el dubte sobre alguna cosa o algú que no sembla el que en realitat és.
Misericordia es mou per paràmetres similars, però ho fa amb un sentit més lleuger, menys profund. Cert és que en aquest treball d’Alain Guiraudie, que va aconseguir gran reconeixement per El desconocido del lago (2013) i que hi va posar totes les claus del seu cine, auster i agosarat, amb forta càrrega sexual i enormement inquietant, sap col·locar a la trama moments d’humor negre, de disbarat amb aire realista dins d’un micromon en el qual cada personatge gira entorn d’un nouvingut que els agita, els remou per dins i per fora per assolir punts tragicòmics que donen aire a un drama sobre relacions, desitjos, gelosia i intencions bromoses.
La trama ens atansa a un poble apàtic, Saint-Martial, i a l’arribada d’un jove que torna a la seua localitat per assistir a l’enterrament del forner, el seu antic cap. La seua intenció és quedar-se al lloc per un temps indeterminat a casa de la viuda, però aviat xocarà amb la violència del fill d’aquesta, rival des de sempre. Aquesta quotidianitat estancada queda trencada quan es produeix un crim al bosc que donarà lloc a una malaltissa investigació policial. Val a afegir la presència d’un ésser marginal amic del desaparegut i temptat per Jéremie, un Jéremie bisexual, del qual no sabem del cert les intencions, la qual cosa el converteix en un individu indefens o, al contrari, en un astut i mil·limètric entabanador. I a tot això, també hi ha la figura del capellà del lloc, un ésser més proper al carnalitat que a la religió.
El cine d’Alain Guiraudie provoca, i ho fa utilitzant l’encant d’una peça discordant que trenca amb formalitats del lloc, que converteix en transparents els seus habitants, que els fa ser qui són amb sorprenent naturalitat malgrat les conviccions morals d’un espai tancat en si mateix.
Guanyadora de l’Espiga d’Or a la Millor Pel·lícula i Premi al Millor Guió la ada Setmana de Cine de Valladolid, Misericordia posseeix la facilitat que exerceix el seu director en la història que explica, gens convencional, tirant-se a l’esquena el que pugui semblar immoral, ja que la intenció és esgarrapar el que s’amaga sota de la pell i mostrar-ho amb espontaneïtat i molta barra.
