Les Josefines?... NO!

No! I no ho dic jo... Ho diuen els veïns. Ho diu el teixit comercial. Ho diuen les famílies que fa dècades que viuen al barri i se senten ignorades. El projecte del govern socialista de Larrosa (amb complicitat de Junts i tota l’esquerra) al convent de les Josefines és una falta de consideració. És una imposició que fereix la dignitat del barri i trepitja el sentit comú.

I cada cop és més evident: a Lleida es prenen decisions d’esquena als barris. Es planifiquen projectes d’impacte sense informar, sense debatre, sense cap voluntat real de consens. El Hub Cívic que volen imposar és l’enèsima prova d’un estil de govern que menysprea els barris, la participació i la convivència.

Més de 120 veïns ens vam reunir a Templers-Escorxador i Instituts-Sant Ignasi. No va ser un acte polític: va ser un crit col·lectiu. Gent gran, joves, comerciants, famílies senceres. Tots dient el mateix: “Així no.” Aquest projecte no és benvingut. No perquè nosaltres rebutgem la inclusió, sinó perquè els qui governen rebutgen l’opinió dels veïns. Perquè han decidit que el barri ha de callar, assumir i aguantar. I no. Ja n’hi ha prou.

El convent de les Josefines es troba en una zona en continu procés de degradació. Una degradació que s’estén des de la Mariola fins a la plaça de l’escorxador. I ara, ens imposen un centre per a persones en situació de sensellarisme. Sense consultar. Sense explicar. Sense cap respecte pel barri ni pels seus veïns.

Ningú no posa en dubte la necessitat de fer front a situacions de vulnerabilitat social. Jo no rebutjo les polítiques socials. Cal defensar-les, és necessari. Però cal fer-les bé. Amb equilibri. Amb responsabilitat. En comunió amb els barris. No contra ells. L’àmbit social necessita planificació, acompanyament i implicació comunitària. No decretar a correcuita, sense rumb ni consens.

I què fa el govern socialista? Fugir del diàleg. Cancel·lar reunions per tractar el tema. Tancar-se en banda. Evitar el contrast. Governen des dels despatxos, trepitjant tímidament els carrers que pretenen transformar. El Govern s’ha convertit en una torre d’ivori des d’on es dictaminen les decisions sense baixar al carrer ni mirar als ulls de la gent.

A l’acte, una dona gran em va agafar la mà i em va dir: “Avui he vingut perquè ja n’hi ha prou.” Camina amb dificultats, però no va voler quedar-se a casa. Perquè estima el seu barri. Perquè se sent part d’una comunitat que ja n’està farta. Com ella, centenars de lleidatans que no entenen per què mai ningú els pregunta res. No volen privilegis, volen respecte.

Aquest no és un “no” al projecte per sistema. És un “no” a la forma de fer, a la imposició, a la manca de diàleg, a la sensació d’abandonament. És una crida desesperada perquè algú, d’una vegada per totes, escolti la veu dels barris.

Amb l’alberg de Pardinyes, per sort aturat, ja ho vam veure. Fa no gaire, els socialistes van voler imposar un alberg a l’antic hotel de l’estació de Renfe. Ignorant la ciutat. Ara repeteixen el mateix error, canviant l’escenari però no la manera de fer. És una actitud que genera rebuig, que divideix, que posa la ciutadania en peu de guerra.

El meu compromís és clar: defensar la dignitat dels barris i el dret de la ciutadania a ser escoltada. Per això exigim que aquest projecte s’aturi immediatament. Que s’obri un veritable procés participatiu. Que es doni veu als qui realment viuen, treballen i conviuen en aquest espai. Exigim transparència, respecte i corresponsabilitat.

Aquest no és només un conflicte puntual: és un avís. Si avui no alcem la veu, demà decidiran també per nosaltres en altres barris, àmbits i qüestions. Aquest “NO” no és resignació. És resistència. És el crit de qui vol decidir, de qui estima el seu entorn i no accepta que se li imposin solucions sense ser escoltat. És un “prou” carregat de dignitat.

Això no s’acaba aquí. Al contrari. Això només comença. Continuarem als carrers, a les places, a tots els barris, exigint el que és just. Perquè Lleida no es pot governar d’esquena a la seva gent. Per això, ens farem sentir, ens farem respectar.

I això ni el despatx més alt ho podrà ignorar.