Les veus dels alumnes

N’hi ha que no callen i n’hi ha que no escolten, però tots els alumnes emeten senyals. Escarxofat a la cadira o mig assegut a la taula, perquè tu ets dels majos, encara que cridin, ni els escoltes ni els respons. Només sents el seu soroll i, cada cop que intentes silenciar-lo, el soroll guanya.

Pregunta’t, si trobes el moment –sempre hi ha pares que no acuden a les tutories–, per què en fan tant, de soroll. Són petits, massa moguts, irreflexius i gens madurs; repetidors, desinformats, poc proactius, desafiants. Grans i petits, ben complicats!

I tots plegats, ben amanits. Què ho deu fer que alumnes tan sorollosos restin muts tantes vegades? Tenen vergonya o no tenen res a dir o no els interessa o aproven igual o suspenen sempre. Potser els avergonyeixes o ja ho dius tot tu o no aportes re que no puguin trobar al llibre o els aproves igual o els suspens sempre. I no parlo de les notes.

No descobriré la relativitat de qualificacions acadèmiques d’alumnes que en tenien sis de suspeses i en quatre dies aproven i en de curs. Et penses que t’estan agraïts perquè els regales la nota com qui s’espolsa la culpa? Només has contribuït a evitar-los moments de gran incomoditat amb els pares i, fins i tot –cada casa és un món–, els has ajudat a aconseguir algun regalet o aquell regalàs, que ja se sap que si les aproves totes...

Tots els alumnes suspesos amb qui he compartit algun curs o algun estiu m’han transmès que una cosa és aprovar i una altra, que t’aprovin. L’alumne sempre diu i el sentit comú sempre et farà trobar la resposta. Ni la màgica ni la pràctica ni la críptica. La resposta honesta, la que es mereix qualsevol alumne encara que no tingui prou criteri per valorar-la. Ja en tindrà.

Permeteu-me un apunt sobre les tutories i un record per al Toni Balagué, un mestre de qui els meus tres fills van tenir la sort de gaudir a la primària. Era dels excèntrics que retornava comentades i agraïdes les tasques d’estiu i dels que feia tutoria a partir de dades objectivables que s’havia permès la molèstia d’analitzar abans de rebre’t.

Sabeu aquells tutors que seuen davant d’un full en blanc i et diuen, amb el bolígraf a punt, Com la veieu, la Maria? Doncs el Toni era dels altres.