Trenquem mites, obrim llars

A Catalunya, hi ha infants que creixen sense una llar familiar, allotjats en centres residencials que, malgrat oferir una atenció adequada, mai podran substituir la calidesa d’un entorn familiar. Viure en família és un dret fonamental dels infants, i l’acolliment és una oportunitat perquè aquest dret esdevingui realitat.

Tot i això, segons identifica l’Equip d’Acolliment Familiar d’Intress, el desconeixement i la presència de molts mites sobre què implica acollir un infant fan que moltes famílies descartin aquesta opció abans, fins i tot, d’informar-se’n. Des de la nostra entitat, volem contribuir a trencar aquests mites i obrir llars.

Mite 1: “No tenim el perfil adequat per acollir.” Un dels primers frens és la idea que només un tipus concret de família pot acollir. Però l’acolliment no demana un model de família concret: famílies monoparentals, parelles del mateix sexe, amb o sense fills, totes poden ser adequades. L’element clau no és la configuració familiar, sinó la capacitat de sostenir un infant, en un moment vital òptim i amb una comprensió profunda del que suposa aquest compromís.

Mite 2: “Per acollir cal tenir grans recursos econòmics.” L’acolliment requereix una certa estabilitat econòmica però no exigeix grans ingressos. A més, l’istració proporciona una prestació econòmica i cobreix necessitats específiques com tractaments mèdics o terapèutic. El que compta és la disponibilitat emocional i el compromís amb el benestar de l’infant.

Mite 3: “Ens farà mal quan l’infant se’n vagi.” Aquesta por és legítima, però no hauria de paralitzar. Si l’acolliment finalitza perquè l’infant pot retornar amb la seva família biològica, és perquè s’han donat les condicions per fer-ho amb garanties. I això també és un èxit. Durant el procés, l’infant haurà tingut la possibilitat de créixer en un entorn afectiu, sense perdre el vincle amb els seus orígens.

Mite 4: “La relació amb la família biològica de l’infant és difícil.” Aquesta gestió no recau en la família acollidora. L’equip tècnic s’encarrega de garantir que el e de l’infant amb la família d’origen es faci de forma adequada, en espais segurs i amb acompanyament professional. A més, treballem per desfer els prejudicis envers aquestes famílies, recordant que, sovint, són persones vulnerables que necessiten .

Mite 5: “Els infants tenen molts problemes.” Són infants nascuts o crescuts a Catalunya, amb experiències diverses, però sobretot amb necessitat d’afecte i estabilitat. L’entorn familiar reparador que pot oferir una família d’acollida és sovint el que permet que aquests infants despleguin el seu potencial i superin els impactes del at.

Mite 6: “Ens trobarem sols durant l’acolliment.” Les famílies acollidores reben un constant: acompanyament tècnic, atenció 24 h i espais de seguiment. No es tracta d’un camí a recórrer en solitari, sinó d’un projecte col·lectiu on l’infant, la família i les professionals treballem plegades.

Mite 7: “El procés per a acollir l’infant és difícil i lent.” El procés de valoració no és per jutjar, sinó per acompanyar. Ens assegurem que les famílies entenen el projecte i que disposen dels recursos per fer-lo viable. No necessitem qualsevol família, necessitem famílies preparades per estimar, sostenir i oferir estabilitat. El procés té una durada màxima de 6 mesos.

Conclusió: Posant l’infant al centre. L’acolliment familiar no es tracta només d’un acte de generositat, sinó d’una responsabilitat social col·lectiva. Parlem de drets, no de favors. Els infants tenen dret a créixer en família, i nosaltres tenim l’oportunitat d’obrir-los la porta a una vida diferent. A través de l’acolliment, sumem recursos i multipliquem possibilitats. Fem-ho possible. Casa teva pot ser la llar d’un infant.