Europa, escolta i actua

Aquest mes de maig hem viatjat a Brussel·les per traslladar la Carpeta Lleidatana als principals actors institucionals i polítics europeus. No ha estat només una visita institucional: ha estat una acció decidida per fer sentir la veu de Lleida i reivindicar que, des de les ciutats mitjanes, tenim molt a dir i a aportar a la construcció del projecte europeu.

Des del municipalisme, hem defensat, amb força, el que ja fa temps que diem: l’habitatge no pot ser només una qüestió d’estadístiques macroeconòmiques ni de polítiques desconnectades del territori. L’habitatge és la clau de l’arrelament, de la cohesió, del futur. I per això, cal que Europa deixi de mirar-se aquest problema des de lluny i actuï.

Amb eurodiputats, representants del Comitè de les Regions i la xarxa Eurocities, hem compartit la realitat de Lleida, d’una ciutat que vol créixer amb dignitat, sense deixar ningú enrere. Hem posat sobre la taula la necessitat que les polítiques d’habitatge europees es dissenyin tenint en compte la mirada de ciutats com la nostra, amb reptes específics com són la recuperació dels barris antics, la necessitat d’un parc d’habitatge públic que sigui la principal eina de regulació del preu del lloguer, però també amb una gran capacitat d’innovació social buscant solucions alternatives i que cada vegada són més necessàries: la masoveria urbana, les cooperatives d’habitatges, el model de cessió d’ús –MCU–, la copropietat, etc.

Lleida no és aliè a la crisi d’accés a l’habitatge. Necessitem més eines per fer front a l’especulació, necessitem recursos públics per fer créixer un parc públic envellit i massa petit per la ciutat que tenim i necessitem garantir que viure a la ciutat no sigui un luxe, sinó un dret. A Brussel·les hem defensat que cal limitar la compra massiva d’immobles com a elements d’obtenció de renda. I ho hem fet convençudes que Europa ha de deixar de ser espectadora i ar a ser protagonista activa de les solucions.

També hem reclamat una aposta valenta per la rehabilitació, perquè sabem que transformar l’habitatge existent és clau per fer-lo accessible, eficient i digne. I això requereix finançament, però també flexibilitat istrativa i una adaptació real a la capacitat tècnica dels municipis. Si no adaptem els fons europeus a la realitat dels ajuntaments, només acabaran arribant a qui més té.

Però també a Brussel·les hem anat a fer un repàs de la Carpeta Lleidatana: com el del Parc Agrobiotech, o el polígon de Torreblanca i l’oportunitat d’impulsar-lo des d’Acció, el futur de la Nova PAC i del sector agrari, la Fira o la gestió dels fons Next Generation, entre d’altres. Lleida necessita aliances. I les hem anat a buscar. Perquè defensem que la construcció d’Europa, només a per l’Europa de les regions, les nacions i les ciutats.

Les ciutats com la nostra, mitjanes, actives i amb voluntat de lideratge, volem ser part de les solucions globals. Per això, ens hem acostat a Europa: per dir clarament que no podem permetre que les decisions que ens afecten es prenguin d’esquena als municipis. Ens volem a prop, i volem que ens escoltin. Perquè sense habitatge no hi ha futur, i sense municipis no hi ha Europa.