Si això ésun home
Digueu-me si això és un home, el que no coneix la pau i lluita per un tros de pa, demanava Primo Levi. I també si això és una dona, sense forces per recordar, amb els ulls buits i el ventre fred. Ens ho preguntava a nosaltres que quan arribem a casa trobem menjar calent i cares amigues, interpel·lava el silenci de la gent normal. Penseu que això ha at, deia el químic i escriptor torinès d’origen jueu i supervivent d’Auschwitz, i demanava que ho recordéssim a casa o anant pel carrer, en aixecar-nos i en anar a dormir. I potser ja ho hem oblidat ara que tornem a presenciar l’horror d’homes que lluiten per un tros de pa i de dones amb els ulls buits. En l’època dels smartphones, no podrem dir que no sabíem què ava a Gaza.
Una altra supervivent d’Auschwitz, Esther Bejarano, va respondre la pregunta de Levi i va abandonar Israel. S’hi havia refugiat després de la Segona Guerra Mundial i no va poder ar veure el tracte als palestins. La van titllar d’antisemita, ben bé el món al revés. Una altra dona d’origen jueu, la pensadora Hannah Arnedt va formular anys més tard una altra pregunta, per què hi havia humans que podien cometre tals atrocitats, la resposta la va trobar quan seguia el judici contra Adolf Eichmann, un dels responsables de la logística de la Solució Final nazi. Arendt no hi va veure un monstre cegat per l’odi, sinó una persona aparentment normal que només seguia ordres. Era un mal banal perquè ni tan sols partia d’una mínima reflexió.
Fa una desena d’anys vaig estar a Palestina, a Betlem, una de les ciutats més visitades. La ciutat està rodejada per un mur altíssim de formigó que l’artista urbà Banksy es va dedicar a revestir de dignitat amb la bellesa i la cruesa de les seves obres. Només entrar a la ciutat, una dona va aturar el vehicle en veure que érem estrangeres. A diferència de la majoria, com nosaltres, no portava els cabells coberts. Es va presentar, Clair Anastas, ens va explicar que era cristiana i ens va convidar a visitar casa seva, en aquell aleshores hi tenia un bread and breakfast. La casa havia quedat completament rodejada pel mur que havien construït els israelians, era l’única vista des de totes les finestres. Només la banalitat del mal, i no acaba de ser cap consol, pot explicar tant de dolor.
