‘El Eternauta’ i el lideratge col·lectiu

Fa bastants anys vaig llegir el còmic o novel·la gràfica El Eternauta, un dels clàssics que l’Argentina ha donat al món. Es va publicar a finals dels anys 50 del segle at amb la firma del guionista Héctor Oesterheld i el dibuixant Francisco Solano i va tenir múltiples continuacions i reedicions als 60 i 70.

Segurament ja saben que l’escenari és un esdeveniment apocalíptic a tot el món, en el qual es desenvolupa la supervivència i el lideratge dels supervivents. Recentment una coneguda plataforma de continguts audiovisuals ha descobert El Eternauta a noves generacions en format de sèrie.

Malgrat que la sèrie del 2025 supera amb escreix l’estètica de la novel·la gràfica (cada obra és filla del seu temps), cau en el tòpic habitual de les catàstrofes apocalíptiques, a saber, que tots lluiten contra tots i que només l’heroi conserva la solidaritat i humanitat necessàries per tirar endavant i així salvar el seu grup o la humanitat sencera. Esclar, sense conflicte d’insolidaritat i agressió no hi ha argument, ja ho sabem. Tanmateix també sabem, per experiència vital i per estudis documentats, que la gran majoria dels éssers humans mostren solidaritat i generositat en situacions d’emergència i catàstrofe per sobre d’insolidaritat, egoisme o violència.

La primera novel·la gràfica d’El Eternauta es va publicar en blanc i negre, la seua representació dels malignes invasors pot pecar d’ingènua per estereotipada, només tenen un paper actiu els homes, i a més la trama d’algunes vinyetes podria resultar lenta, però ens regala el desenvolupament de dos classes de lideratge molt interessants: el lideratge responsable i el lideratge col·lectiu.

El relat original d’El Eternauta va més enllà de l’heroi o heroïna individual que té la certesa, les capacitats i tota la sort per triomfar i així beneficiar la humanitat.

El lideratge de Juan Salvo, el protagonista, és responsable perquè no ambiciona el lideratge i tanmateix va col·laborant amb un grup de supervivents pel seu compromís humà i ètic personal, que busca el millor per al grup.

D’altra banda, al ser un lideratge respectuós, amb valors ètics, s’integra amb un lideratge col·lectiu en el qual cada membre del grup lidera accions concretes en situacions en les quals les seues habilitats aporten gran valor al grup, per exemple en forma de coneixements, d’exploració o d’ús manual de maquinària o eines.

Aquest lideratge col·lectiu que es reparteix segons la situació que experimenti un col·lectiu és el que avui dia denominaríem model organitzacional adaptatiu, i aquest lideratge col·lectiu o adaptatiu, a diferència d’estructures imposades, rígides o jeràrquiques, aprofita les fortaleses individuals de cada membre. A la novel·la és un lideratge protector, i democràtic, davant una opressió i imposició vertical.

Cadascú porta un lideratge dins, que només creixerà si serveix al grup: gràcies a la solidaritat ha perdurat el gènere humà. Com va dir l’escriptora Isabel Allende, tots tenim una reserva de força interior insospitada que emergeix quan la vida ens posa a prova.