339 identificats. I ara què?

Preocupat. Així és com em sento després de l’Operació Kanpai, que va acabar amb 3 detinguts, 339 persones identificades i més de 1.600 antecedents acumulats. Un dispositiu com aquest mereix el nostre reconeixement, però i després de les identificacions, què?

Si el balanç d’un operatiu d’aquesta magnitud és que tenim 339 identificats i només 3 detinguts, i que, tot i això, tot continua igual, quin missatge estem donant? I, sobretot, què ens diu això del nostre sistema legal? La sensació que tinc és que es va retransmetre l’operatiu amb tots els detalls per fer veure que políticament s’actua, però el que s’ha aconseguit és posar en relleu les debilitats del sistema judicial i legal, sense que els governants socialistes actuïn ni hi posin remei. Em pregunto: si es van identificar 339 persones amb poques hores, quantes més n’hi ha deambulant pels carrers de la nostra ciutat que són susceptibles de ser identificades?

Com ens sentim els lleidatans si sabem que, quan sortim al carrer, ens podem creuar amb algun d’aquests identificats, sense que es pugui fer res? La realitat, que no percepció, és que els qui complim les normes estem abandonats i aïllats.

Per molt que es reforci la presència policial, per moltes actuacions que es facin com la de divendres at, si les lleis no acompanyen, no anem enlloc. Parlem de persones amb múltiples antecedents, amb delictes relacionats amb drogues, armes, furts i altres infraccions. I la realitat és que tornen al carrer com si res hagués at. Això genera frustració, desànim i una gran sensació d’impunitat. Sembla que treballem i paguem impostos per mantenir aquells que s’aprofiten i viuen del sistema.

El problema és la imatge de debilitat que transmetem com a societat quan ens limitem a identificar, però no actuem amb conseqüència. Quan l’esforç policial queda en un titular, però no es tradueix en una solució. Quan es tolera que la delinqüència s’instal·li als nostres barris, afectant la convivència, el comerç local i la vida dels veïns de Lleida.

No podem caure en el parany de creure que això és només una qüestió de seguretat. És també una qüestió de dignitat col·lectiva. Els ciutadans mereixem viure en una ciutat on es pugui ejar tranquil·lament, on es respecti la convivència i on la llei protegeixi els qui la compleixen, no els qui delinqueixen reiteradament.

Celebro i dono total a operacions com la Kanpai. I reitero la meva confiança en els cossos i forces de seguretat. Però també alço la veu per exigir més contundència legal. Calen canvis reals en la manera d’aplicar les normes i sancionar les conductes delictives. No pot ser que ens conformem amb una foto i unes xifres d’identificacions. Volem resultats. Volem una ciutat realment segura. I la solució, malauradament, està en mans dels socialistes. Ha at una setmana des de l’operació Kanpai, i res ha canviat!

Fa temps que ho dic, i ho torno a repetir alt i clar: cal una reforma urgent del sistema legal. Les lleis actuals són massa permissives amb els reincidents, i el sistema judicial és massa lent per protegir la gent honesta. No pot ser que un delinqüent reincident acumuli antecedents i segueixi ejant tranquil·lament pels nostres carrers. Sense una reforma contundent, continuarem atrapats en un sistema que castiga el que compleix i és permissiu amb qui delinqueix.

Per això, és hora que des de les institucions competents es prenguin decisions valentes i s’escolti el veïnat que conviu amb aquesta realitat. Necessitem posar fi a la multireincidència, sense oblidar que la impunitat no pot tenir cabuda en una societat justa. Cal invertir en la justícia perquè s’agilitzin els processos judicials i perquè la justícia sigui justícia en temps i forma.

La #Lleidaimplicada que vull i defenso ha de basar-se en fets contra la inseguretat, i no en imatges per fer veure que s’actua falsament. I mentre les lleis no canviïn, la feina policial –per molt bona que sigui– serà insuficient. I això, com a ciutat, no ens ho podem permetre.