Transformem els barris i viles

A Catalunya, com a tot arreu, qui ha construït, transformat i fet avançar la societat de debò han estat les persones, acompanyades de governs progressistes, des dels nostres barris i els pobles. Només cal ejar per les nostres places i carrers, mirar com vivim i entendre que és al voltant de casa nostra on comencen les polítiques públiques que fan canvis profunds.

Per això, el govern de la Generalitat encapçalat pel President Salvador Illa ha presentat la nova edició del Pla de Barris i Viles de Catalunya, 2025-2029: un homenatge a l’esperit de la Llei de Barris de 2004 que van impulsar els presidents socialistes Maragall i Montilla.

Ara el reprenem amb més força, més recursos i una mirada més àmplia. Aquesta renovació de la Llei de Barris no és una simple actualització, és una reafirmació de principis socialistes: les polítiques valentes, transformadores i pensades per a les persones tornen a ser al centre de l’agenda pública. Una eina que pretén recuperar la dignitat dels barris més vulnerables i fer incidència a les viles que s’identifiquin com atenció especial per revertir les desigualtats, treballar per a la cohesió social i l’equitat territorial.

El nou Pla no és només una gran inversió –amb 1.600 milions d’euros entre Generalitat i ajuntaments–, sinó un crit per dir ben clar que les desigualtats no es gestionen, es combaten. Que no volem un país amb ciutats i barris de primera i de segona.

A les comarques de Ponent aquest Pla pot ser una revolució. No només perquè Lleida ciutat pot accedir a 25 milions d’euros per convocatòria, sinó perquè des de capitals de comarca com Mollerussa o Balaguer fins municipis com Menàrguens o Almenar poden també liderar projectes transformadors. Fins i tot les entitats municipals descentralitzades (EMD) com Gerb o Senet poden optar a projectes i veure una part de la inversió pública allà on gairebé mai arriba res.

I això és important. Perquè si volem garantir igualtat d’oportunitats hem de començar pels llocs on més costa tirar endavant. No es tracta de repartir engrunes sinó de fer una aposta clara per posar fi a dècades de desinversió, de desequilibris i de centralisme silenciós, de posar recursos allà on el jovent ha de marxar per estudiar o treballar, on no arriba ni el bus ni el metge amb regularitat, on els pisos –si n’hi ha– són vells i les oportunitats escasses. I fer-ho des de la convicció que la lluita contra les desigualtats no és un pegat, sinó el cor de l’acció política.

Per això, aquest pla representa una manera d’entendre el país. I és també una resposta clara a qui voldria veure en els barris populars el bressol del conflicte o de l’odi. No és una resposta retòrica, sinó amb fets visibles: millora de l’espai públic, seguretat, habitatge digne, equipaments, serveis socials... Aquesta és la diferència entre les polítiques que especulen amb la desigualtat i les que la volen combatre.

Com a persona que estima i coneix bé el territori, que hi treballa cada dia amb il·lusió, energia i compromís per millorar la vida de tota la ciutadania de Lleida, Pirineu i Aran no puc amagar l’orgull de veure un Pla com aquest fer-se realitat perquè sé què pot suposar per a tants llocs que han viscut massa temps oblidats.

En definitiva, el Pla de Barris del Govern de Catalunya representa una aposta per l’equitat social i el desenvolupament urbà inclusiu, amb l’objectiu de construir ciutats i viles més justes i sostenibles per a tothom.