La riquesa de les cultures del món

L’any 2001 amb la Declaració universal sobre la diversitat cultural, la UNESCO volia reconèixer la necessitat de reforçar i protegir tot el potencial de les cultures del món. És justament aquesta diversitat cultural qui hauria de jugar un paper important per a l’obtenció del desenvolupament sostenible i per a l’obtenció de la Pau.

L’any 2002 l’Assemblea General de les Nacions Unides decideix declarar el 21 de maig dia mundial de la diversitat cultural per al diàleg i el desenvolupament. Des d’aleshores, cada 21 de maig celebrem la riquesa de les cultures del món, però sobre tot el paper essencial d’aquestes per afavorir el diàleg intercultural. Tot un repte, perquè reconèixer la diversitat cultural del planeta i la seva riquesa implica respecte, coneixement i estima. Parlar de diversitat cultural implica tenir en compte tres conceptes diferents i tots ells importants: per una part la multiculturalitat, per altra la barreja i la cohesió social i finalment la lluita contra la uniformització cultural i el pensament únic.

Vivim en una societat multicultural, diferents comunitats culturals coexisteixen de manera més o menys pacífica o més o menys conflictiva en un mateix territori real o virtual. Però aquesta diversitat i aquesta convivència no implica la dissolució d’una d’elles ni la generació d’un únic model cultural, al contrari, aquesta convivència posa de manifest la capacitat de la cultura o de les diferents cultures a interactuar entre elles mateixes des del respecte. La diversitat lluny d’afeblir les nostres societats les reforcen. La multiculturalitat avui és una norma i no pas una excepció, gairebé no existeixen societats culturalment pures com tampoc existeixen societats de pensament únic pures. Les polítiques vinculades a la multiculturalitat en pel respecte de les cultures coexistents i pel coneixement de l’altre.

La diversitat abans de ser cultural és social, sigui quina sigui la imatge que ens fem de la societat, són nombroses les tensions que poden posar en perill la cohesió social, tensions que alguns defensen en nom de la preservació d’una unitat ètnica, lingüística, religiosa o nacional i que ens acabarien conduint a societats de pensament únic, a una uniformització cultural que lluny d’enriquir-nos com a societat ens faria més febles, més vulnerables i menys crítics.

Nacions Unides adopta el setembre del 2015 l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i ho fa amb un missatge molt clar: si volem aconseguir els disset objectius per a fer realitat aquest desenvolupament sostenible la millor manera que tenim de fer-ho és recolzar-nos en l’immens potencial de les cultures del món i ser capaços de generar un diàleg permanent i constant per tal que totes i tots puguem beneficiar-nos d’aquest desenvolupament sostenible i aconseguir un món millor i en pau. La diversitat cultural, la multiculturalitat que implica respecte mutu a les cultures del món i la interculturalitat, el diàleg entre les cultures han de ser les eines que contribuiran i que de fet contribueixen a la transformació de la societat, no ens podem permetre ni afeblir la multiculturalitat ni renunciar al diàleg intercultural si creiem que realment un món millor és possible. El paper transformador de la cultura, la seva capacitat de millorar-nos com a persones i com a societats i el seu arrelament la converteixen, una vegada més, en la garant d’aquest canvi que Nacions Unides vol aconseguir amb l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.

I avui, 21 de maig, celebrem el dia mundial de la diversitat cultural, fem-ho gaudint de les múltiples manifestacions culturals que ens envolten en el nostre dia a dia, aquí i en qualsevol racó del planeta i fem-ho des del respecte i la joia de saber que som molts, som diferents però tenim una fita comuna: millorar la vida de tots els éssers.