Hereus i pubilles

En un temps en què sovint sembla que cal demanar perdó per defensar les tradicions, cal alçar la veu amb claredat i fermesa per recordar qui som, d’on venim i què volem preservar per a les futures generacions. Les figures de la pubilla i l’hereu són molt més que un vestit tradicional o una fotografia a la festa major. Representen un llegat cultural arrelat a la nostra història i una expressió viva del nostre patrimoni.

Les pubilles i els hereus són fruit d’una tradició popular que es remunta al segle XIX i que, al llarg del segle XX, es va consolidar com a símbol de la catalanitat, la identitat local i la continuïtat dels costums. Lluny de ser una mera anècdota folklòrica, aquestes figures evoquen valors com l’arrelament al municipi, el respecte pels orígens i la transmissió del nostre bagatge cultural i cristià.

A Lleida, aquesta tradició ha estat sempre un motiu d’orgull. Veure com joves lleidatans assumeixen amb il·lusió i responsabilitat el paper de pubilla o hereu és constatar que, malgrat els vents de desarrelament que bufen des de certs partits polítics, sempre d’esquerres, la nostra societat encara valora les arrels. La cultura popular no és at: és una eina potent per construir el futur amb sentit i amb identitat. Aquest és el lleidatanisme que vull i defenso.

Enguany, de nou, Lleida s’ha quedat sense hereus ni pubilles a la Festa Major. Primer, ERC, Junts i Comú van suprimir aquestes figures considerant-les “anacròniques”. Després, els socialistes les van defensar per interès electoral, però ara que governen, han seguit el mateix camí i han esborrat part de la nostra identitat. Des del PP de Lleida potser estem sols defensant aquestes tradicions, però ho fem amb coherència. I la pregunta és clara: qui realment volia defensar les pubilles i hereus?

Els socialistes lleidatans han creat en el seu lloc la figura de “joves referents”: nois i noies de la ciutat que han estat presentats com a substituts d’aquesta tradició centenària. Amb tot el respecte per aquests joves –que no tenen cap responsabilitat en les decisions polítiques– cal dir que aquest canvi no és innocu: respon a una voluntat deliberada d’esborrar símbols, afeblir la identitat col·lectiva i desconnectar les noves generacions del seu at.

Tot i això, la realitat s’imposa: sempre hi ha joves que volen ser hereu o pubilla, que se senten orgullosos de representar la seva ciutat, el seu barri o la seva entitat cultural amb la indumentària tradicional i amb els valors que aquestes figures porten associats. És per ells, per aquesta joventut compromesa amb la seva ciutat i la cultura popular, que reclamem el retorn dels hereus i les pubilles a les festes de Lleida. No podem condemnar-los a la invisibilitat per una qüestió ideològica.

Des del PP Lleida volem reivindicar el paper de les pubilles i els hereus com a ambaixadors de la ciutat, de la nostra manera de viure i de la nostra tradició cristiana. No es tracta de fer nostàlgia, sinó de preservar una part fonamental del nostre patrimoni immaterial. No podem permetre que modes ideològiques o pressions minoritàries silenciïn expressions culturals que formen part del teixit social de Lleida.

El respecte per la diversitat cultural comença, també, per respectar les mateixes tradicions. I la defensa de la igualtat no ha d’implicar esborrar les diferències, sinó reconèixer-les i posar-les en valor. Ser pubilla o hereu és un honor i un compromís, no un privilegi excloent. És assumir una responsabilitat simbòlica que dona veu a la joventut i la connecta amb el at del seu poble.

Per això, des del PP de Lleida, no només defensem aquestes figures, sinó que exigim que se’ls doni el reconeixement i l’impuls que mereixen. Lleida no pot perdre més senyals d’identitat. És hora de tornar a mirar amb orgull la nostra cultura popular i plantar cara als que volen esborrar-la. I sí, podem perfectament dissenyar una convivència entre les pubilles i hereus i els joves referents, perquè es tracta de sumar.