SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El catanyol estranyíssim que parlen alguns professors universitaris catalanoparlants els faria ar per analfabets en un país normal”. Són paraules de Pere Lluís Font, 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i professor universitari durant quaranta anys. La cita ve a compte de la darrera atzagaiada del Departament d’Educació. Ja saben allò de ara no comptaran les faltes d’ortografia, gramaticals i d’expressió (dimecres); i ara sí que comptaran, amb limitacions (dijous). Atzagaiada que és símptoma de desgavell, improvisació, impotència i, potser, un punt de resignació. Quan van decidir que les faltes no comptarien, en què pensaven? Potser que els mateixos correctors no estaven en condicions de detectar-les i corregir-les? Rellegeixin, si els plau, les paraules de Pere Lluís. Potser perquè eren conscients que, després d’anys de dur el sistema educatiu pel pedregar, de regalar l’ESO, el Batxillerat i els títols universitaris, ja s’ha tancat el cercle i entre els nous llicenciats i mestres hi ha una alta proporció d’analfabets incapaços d’ensenyar o de ser model de llengua i, és clar, alhora d’avaluar-ne la correcció? El problema, en realitat, és que aquest tema hagi estat en discussió. Com podem plantejar-nos la possibilitat que els estudiants aprovin, ja no la Selectivitat, sinó l’ESO i el Batxillerat si no saben escriure correctament? No és pas una qüestió de tolerància, o de facilitar les coses per allò que l’important és que sàpiguen el contingut més que no pas la forma... Aquí la forma és el contingut: qui no sap expressar-se i escriure bé, i això inclou la gramàtica, la sintaxi, la semàntica i també l’ortografia, és perquè no sap pensar bé, això és, no sap.

Si acceptem que els nostres estudiants no sàpiguen bé de llengua no els fem ni ens fem cap favor. I alhora donem un missatge inequívoc: la correcció, l’exactitud, el fer les coses bé no tenen importància. Encara recordo quan, ja fa temps, el Departament justificava la reducció d’hores de les matèries de llengua tot dient que la llengua era un assumpte transversal, que la competència comunicativa, en forma de coherència, cohesió i correcció de l’expressió oral i escrita era assumpte de tothom. Ara ja veiem quina importància té, entre un 0 i un 10%.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking