Veritats eternes
Dos i dos fan quatre, oi? I el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets, també. Aquestes “veritats de raó” no les pot negar ningú, ni Déu mateix que baixés a la Terra. Que l’estudiant Gavrilo Princip el 28 de juliol de 1914 va ass l’arxiduc sc Ferran d’Àustria, encenent el misto que faltava per a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, o que Rússia inicià la invasió d’Ukraïna el 24 de febrer de 2022, són dues “veritats de fet”, que recolzen en l’experiència, això és, en testimonis presencials, visuals, auditius i gràfics... I tanmateix, tenen la mateixa presumpció de veracitat? Si vostè ha llegit unes declaracions recents de Donald Trump, en realitat, la culpa de la guerra és d’Ukraïna i del seu líder Zelenski, que és un dictador. Què a, doncs? Com s’han de prendre aquestes declaracions, i també les d’altres persones, menys conegudes? Són simples mentides que volen ar per noves “veritats de fet”, rivalitzant amb les que estan ja establertes pels testimoniatges directes i són coherents amb el context, o són “simples opinions” o interpretacions dels fets? Si parlem de Trump, president d’un estat que juga un paper rellevant en l’afer, no parlem d’una opinió qualsevol. Parlem d’una qüestió més seriosa: de com el Poder (en majúscula) intervé les “veritats de fet” en funció dels seus interessos. Si llegeixen, posem per cas, els llibres d’història de l’URSS entre 1931 i 1991, Trotski no va tenir cap paper en la revolució d’Octubre de 1917, i fins i tot va ser un traïdor i un agent del capitalisme; ja poden imaginar qui va imposar aquesta versió, que va ar a ser “veritat històrica” durant seixanta anys. I ara, ja poden suposar que Trump, a banda del seu colossal ego, també deu tenir les seves raons –econòmiques i polítiques– per a pressionar Zelenski. El problema de les veritats de fet és que no s’aguanten soles, com a amb les de raó. En realitat les coses que descriuen podrien haver at d’una altra manera, i justament això és el que permet als poderosos d’emparar-se’n i imposar les seves fabulacions interessades com a noves “veritats històriques”. I és també el que fa que sigui perillós per a la gent corrent dir la veritat en un món tan corcat per les mentides.
