Record al nostre professor Arturo Lozano

En representació d’una gran part de l’estudiantat, m’han encarregat que faci un escrit en reconeixement del nostre estimat professor Arturo Lozano. És molt difícil expressar el sentiment de tristesa profunda que ens envaeix a les companyes i companys del grau en Comunicació i Periodisme Audiovisuals, perquè no ens havíem trobat en una situació tan dura, injusta i inoportuna, com ha estat la seva mort. 

Encara no ens fem a la idea de l’absència de l’Arturo a les classes, als adissos de la facultat i a totes les activitats que ell impulsava i en què estava implicat. Perquè l’Arturo ha estat un professor vocacional que estimava el que ensenyava i ens impregnava, als alumnes, d’aquesta estima i ió. ió que ell tenia pel cinema, la lectura, la història dels mitjans de comunicació de masses i per transferir-nos tots aquests coneixements. 

L’Arturo ha estat una persona despresa amb tots nosaltres, perquè es preocupava per cadascuna de les nostres inquietuds, donant visibilitat i fent-nos adonar de les nostres habilitats i fortaleses. Didàctic, lletraferit, incansable i sempre amb un somriure disposat a acompanyar tot aquell que mostrava inquietud per aprendre. Tenia l’habilitat de mostrar i expressar la mateixa iració per l’alumne, com l’alumne sentia per ell. I la virtut de fer visible el millor de cadascú. Un home vital, les seves classes estaven impregnades de missatges com “la lectura és fonamental per redactar bé, i la redacció és necessària per a la nostra quotidianitat i per al nostre ofici futur”, o qui no coneix el “ho has entès?” I, si la resposta era afirmativa, deia “doncs explica- m’ho”, i, si era negativa, no li feia res tornar-ho a explicar, com diria ell: “Tantes voltes com faci falta.” Una altra reflexió amb base més existencial: “Cadascú ha de trobar el camí que li doni sentit a la vida i, per això, és necessari estimar allò que un fa.” 

En aquests moments de tanta tristesa, és molt difícil manifestar el que ha representat l’Arturo per a molts de nosaltres, alumnes, i també m’atreveixo a dir amics professors. Ens ha deixat un buit molt gran, difícil de substituir. M’havia imaginat que ens acompanyaries orgullós a la nostra graduació, i no que t’hauria d’estar dedicant aquestes paraules. Per acabar, allí on et trobis, volia agrair-te que has estat un inspirador i mentor per a molts de nosaltres. Has deixat un gran llegat i una empremta inoblidable. T’estimem i et recordarem sempre.