L’esport entre nens

Som unes famílies de jugadors d’un club de futbol sala lleidatà, i volem compartir una situació que hem viscut en un torneig, organitzat per l’empresa LSA, i que mereix una reflexió pública. Després d’un partit disputat entre el nostre equip i el de LSA, a les xarxes socials s’hi va penjar una imatge amb comentaris vexatoris i insults greus dirigits als nostres fills, al nostre Club i al nostre poble. Aquestes publicacions no provenien només d’adolescents despistats, sinó de l’entrenador de l’equip rival. Ens preguntem: quin exemple estem donant als nostres infants quan qui hauria d’educar- los en valors és el primer a fomentar l’odi i la burla? Quan es normalitzen els insults, la humiliació i la falta de respecte envers uns nens que han anat a jugar a futbol sala? L’organització ha decidit que retirar tres punts és una sanció suficient. Ens dol dir que aquesta mesura ens sembla irrellevant davant del dany moral causat. Visitem el web de LSA i llegim paraules com: “esforç, respecte, valors, compromís”. Però, ens sentim enganyats. Perquè quan aquests valors es posen en situacions reals, desapareixen. I el que queda és la falta de responsabilitat, el silenci i la complicitat. La voluntat d’aquesta carta és la de posar llum a una realitat que sovint es vol amagar sota l’excusa del “són coses de nens”. No, no ho són. Els nens aprenen mirant. I si un entrenador insulta, si una organització mira cap a una altra banda, què podem esperar? Demanem que es torni a posar la mirada en allò que hauria de ser l’eix central de qualsevol activitat esportiva infantil: el respecte, l’educació, la cura dels altres. Perquè sense això, l’esport només és un espectacle buit. Els valors no poden ser només eslògans. S’han de viure i defensar.