Les veritats de Jean Reno

Jean Reno és un cas certament atípic. Nascut a Casablanca (1948) quan encara era protectorat francès, de pares andalusos, és un dels millors actors sos, encara que tingui també la nacionalitat espanyola. A casa ens cau bé des de dos dels seus treballs que, sens dubte, no són ni al top 20 o 30 de la seua filmografia: Wasabi, el trato sucio de la mafia (2001), que demostra la seua gran vis còmica, però sobretot per protagonitzar, el 2016, Les petites coses, el curt promocional d’aquell estiu de la cervesa Damm on, a més, es reia de si mateix. El cas és que potser perquè es prodiga molt poc en les televisions d’aquest país, o potser és perquè les seues declaracions no sonen ni buides ni impostades, acostumats com estem al “ha, ha, hi, hi” dels convidats de torn. Complerts ja els 70 anys, contempla la vida des de la llunyania i des de la seua finca retir a la Provença. Així va impactar sentir-li dir a casa de Motos allò de “ser actor o cantant no és gran cosa. Ser cirurgià i salvar vides, sí”. Ah, i aquell dia, El Hormiguero li va donar una bona pallissa a La revuelta de Broncano!