Res, que no hi ha remei

Pels adissos de Prado del Rey es taral·leja, cada vegada amb més freqüència, aquella vella copla que canta allò de “ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio...”, en clara referència al trist esdevenir de La familia de la tele, no dividint-la en dos blocs diferents no només no remunten audiència, sinó que segueix en caiguda lliure. És lògic. El perfil d’espectador de la pública no pot amb els ex de Sálvame i la seua manera d’entendre la tele; i per després de les dos telenovel·les prefereix programes que discorrin plàcidament com els meandres d’un riu que no ennuegar-se, cada dos per tres, amb el cafè amb llet del berenar. Perquè una cosa és l’agilitat i una altra és aquest ritme vertiginós de seccions que imprimeixen Aitor Albizua i Inés Hernand en la seua nova etapa independent amb titulars esborronadors com els de divendres: pentinar-se com les Berrocal condueix a l’alopècia o arriben les al·lèrgies, mascaretes obligatòries... Però el millor ha estat posar Alba Carrillo i la seua mare ressuscitant Doña Adelaida, estrella de la casa als 90, per comentar La Promesa.