I en Jaume quan torna?
La Margarida, embogida, va comprar unes “camises voladores” per al seu fill. Pretenia treure’l volant de la presó. Jaume, el Comte d’Urgell, va ar per sis garjoles des de 1413 i va morir a la darrera: el 1433. Abans de tot, la mare, la marassa, la supermare, la comtessa Margarida de Montferrat, li va dir: “Fill, o rei, o res”. I així, amb aquest abracadabra, canvia, per sempre més, la història de Catalunya.
Jaume diu “No!” No accepta que Ferran d’Antequera sigui el nou rei de la Corona catalanoaragonesa. És una injustícia. Qui ha de ser de manera justa, real, natural, racional, veritable, és ell: el Comte d’Urgell. I es revolta. I així es produeix el gir més bestial de la nostra història. Aquí neix un altre ADN, un altre Carboni 14. Aquí neix el caixa o faixa, l’ara o mai. Aquí neix el moviment antisistema català. I el qui tenia el destí marcat, el destí li fa pam i pipa. Jaume, detingut, jutjat, empresonat. El Comtat d’Urgell: destrossat, humiliat, espoliat. I elles: engarjolades a Alcatraz Sixena. Ferran d’Antequera confina les dones d’Urgell al monestir símbol de la llum, ara de la foscor. Hi ha un moment, a partir de 1414, que a Sixena hi conviuen nou princeses de sang reial: Margarida de Montferrat, la mare; Isabel, l’esposa; les filles, Isabel, Catalina, Elionor i Joana, que neix al monestir, i les germanes, Elionor, Cecília i Isabel, la monja que ja hi era. La vida del Comtat d’Urgell. L’esperit de la corona catalanoaragonesa original. La realitat de la Catalunya comtal. Tot això, i més, tancat a Sixena. A partir d’aquí, l’esperit mort i els cossos s’esfumen. Les dones, ara sense memòria, van marxant de Sixena amenaçades per la pesta. Però també forçades per la crueltat d’un rei que separa les filles de la mare. La petita Caterina mor en el viatge obligat cap a Castella. És un senyal: totes van caient ràpidament. Margarida de Montferrat, la egen per les presons i mor al Castell de Morella. Després, la dona, Isabel, mor a Alcolea de Cinca... Només la petita Joana allarga la vida fins al 1445. No hi ha fecundació possible. Gairebé totes les dones d’Urgell cauen abans que Jaume: mort a la presó del Castell de Xàtiva l’1 de juny de 1433. Què hi fa allà tancat, encara? Ha de tornar. A casa, al Castell Formós de Balaguer. Fem-ho. Alliberem ja el primer pres polític. Jaume, o tornes, o et tornem. Camises voladores!
