La justícia europea celebrarà el proper 15 de juliol les primeres vistes sobre l’amnistia

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebrarà el 15 de juliol les primeres vistes sobre l’amnistia, arran de les qüestions prejudicials que van plantejar l’Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes pel cas dels Comitès en Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme i les despeses del procés.

Se celebrarà tres setmanes després que el Tribunal Constitucional hagi debatut i aprovat l’esborrany de la sentència de la llei d’amnistia, previsiblement amb els sis vots a favor dels magistrats proposats pel PSOE i quatre en contra dels del PP.

La primera de la vistes que celebrarà el tribunal europeu tractarà la qüestió prejudicial que va elevar el Tribunal de Comptes per les responsabilitats comptables derivades de les despeses del procés, causa que afecta 33 alts càrrecs del Govern, entre ells els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas.

El Tribunal de Comptes va plantejar vuit qüestions prejudicials, que van quedar en suspens a l’espera que la justícia europea resolgui si la llei d’amnistia vulnera algun principi de la legislació europea. En concret, la consellera encarregada del procediment va mantenir en les seues qüestions prejudicials que la llei és difícilment conciliable amb la “prevenció de la impunitat del frau i la corrupció” que persegueix el dret de la UE.

El mateix dia, el TJUE ha citat les parts a una altra vista per decidir si l’amnistia dels delictes de terrorisme és conforme amb el dret comunitari, arran de la qüestió prejudicial que va elevar l’Audiència Nacional per la causa en què hi ha processats 12 membres dels CDR per preparar accions violentes contra edificis públics, en resposta a la sentència del procés.

La llei planteja com a excepció a l’amnistia els actes qualificats com a actes de terrorisme que hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans regulats en la Convenció Europea de Drets Humans i en el dret internacional humanitari.

La Fiscalia, que demanava penes d’entre 8 i 27 anys per als encausats, va considerar que el seu cas sí que encaixava en la llei d’amnistia espanyola, però l’Audiència Nacional la va deixar en suspens mentre elevava una qüestió prejudicial a la justícia europea, a l’entendre que el perdó dels delictes de terrorisme és contrari al dret comunitari i facilita la impunitat d’aquest tipus d’actes.

Queda pendent estudiar si hi va haver malversació en l’1-O

A banda d’aquests dos casos, la justícia europea ha de decidir, encara sense data assignada, sobre la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la causa oberta per malversació contra Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, acusats de planificar el referèndum de l’1-O. D’altra banda, el tribunal europeu té pendent pronunciar-se sobre el cas d’un ciutadà que es va negar a treure’s el llaç groc que portava a la solapa mentre formava part d’una mesa electoral a Vilanova i la Geltrú l’any 2019.

Així mateix, el Tribunal Constitucional encara haurà de pronunciar-se més endavant sobre un altre cas que afecta Carles Puigdemont, que és la negativa del Tribunal Suprem a aplicar l’amnistia als delictes de malversació. Una decisió que pot resultar clau per a la tornada de l’expresident a Catalunya.