La Conferència de Presidents marcada per l'espantada d'Ayuso amb les llengües i pel finançament acaba sense acords

La Conferència de Presidents d'aquest divendres a Pedralbes ha estat marcada per les llengües i el finançament. I ha acabat sense cap acord. L'espantada amb les llengües de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha protagonitzat la trobada i les valoracions posteriors dels presidents autonòmics. Ayuso ha afirmat que Espanya "no és un estat plurinacional", després que els presidents de Catalunya i País Basc, Salvador Illa i Imanol Pradales, hagin parlat en català i basc a la reunió. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha dit que si els presidents del PP venien "a trencar el govern d'Espanya, Ayuso ha fet que es trenquin entre ells". Els dirigents del PP han urgit Pedro Sánchez a convocar eleccions.

Ayuso ha subratllat que l'ús de les llengües cooficials a la Conferència de Presidents és "una farsa". Ha at de puntetes sobre el fet que els seus companys de partit que no han secundat la seva posició, i fins i tot algun ha utilitzat les llengües cooficials en part de la seva intervenció, com Magda Prohens i Alfonso Rueda.

"Jo no demano que em secundin, només demano llibertat per a ser coherent", ha afirmat, perquè "no necessito fer sainets amb ningú, i de la mateixa manera que cap altre president m'ha demanat permís per parlar en valencià, gallec o mallorquí, em sembla una farsa parlar amb orelleres".

El president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, ha dit que "confia" que Sánchez convoqui eleccions generals abans de les municipals i autonòmiques que han de tenir lloc a la primavera del 2027 "perquè els ajuntaments i les autonomies" no rebin la "puntada de peu" que deriva de la gestió del govern espanyol.

El president basc, Imanol Pradales, ha criticat "l'espectacle inissible i vergonyós" que ha dit s'ha viscut a la Conferència de Presidents i ha deixat en l'aire la seva participació en pròximes trobades. "No sé si val la pena tornar-hi", ha afirmat el lehendakari, que ha remarcat que aquesta experiència l'ha fet reivindicar "amb més força" la bilateralitat amb l'Estat. Sobre el fet que la presidenta de la Comunitat de Madrid s'hagi aixecat de la reunió quan ha parlat en eusquera, Pradales ha lamentat una acció "excloent" i de "falta de respecte" a la seva llengua. A més, ha remarcat que "recorda a temps foscos".

El president d'Astúries, Adrián Barbón, ha confirmat que la pròxima Conferència de Presidenta se celebrarà a Astúries. També ha defensat un model de finançament que sigui "just" i "d'acord amb la prestació de serveis". Ha remarcat que "no és el mateix" el finançament que cal per a un sistema de salut en una població envellida com l'asturiana.

Sobre el comportament d'Ayuso, Barbón ha dit que "pensava que havia anat al lavabo" i ha evitat entrar en "polèmiques". A més, ha recordat que bona part dels presidents del PP han escoltat "tranquil·lament" els seus homòlegs.

La presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga, ha defensat l'ús de totes les llengües a la Conferència de Presidents. La també presidenta del PP a la regió ha afirmat que no li ha generat "cap problema" el fet que s'hagi parlat en llengües com el català o el basc durant la reunió d'avui, però ha negat cap "polèmica ni conflicte" al respecte.

Sáenz de Buruaga també ha explicat que ha reclamat a Sánchez que convoqui eleccions, per posar "fi" a l'"agonia i decadència inable" del seu mandat. Finalment, ha qualificat la reunió de "fracàs: "Hem vingut per a res".

En canvi, la presidenta d'Extremadura, María Guardiola (PP), ha defensat que només s'hauria d'haver parlat castellà a la Conferència de Presidents per una qüestió de "respecte i educació". Ha argumentat que l'únic idioma que s'hauria d'haver utilitzat era el castellà. De fet, ha trobat "realment greu" que els presidents de la Generalitat i del País Basc, Salvador Illa i Imanol Pradales, hagin parlat català i basc.

La presidenta extremenya ha afegit que, si l'objectiu era arribar a acords pel bé de la ciutadania espanyola, calia parlar cadascú en la llengua "comuna", en referència al castellà.

El president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha culpat el president espanyol de la tensió protagonitzada per la presidenta de la Comunitat de Madrid. Segons Mañueco, la situació deriva del fet que aquesta ha estat una Conferència de Presidents "improvisada" i "a l'estil Sánchez". "L’important és ser capaços d’arribar a acords, i avui ha estat una conferència fallida", ha dit, perquè "la qüestió no és en quin idioma es parla o si hi ha traducció".

"La qüestió és voler entendre's i amb Sánchez el govern d'Espanya no vol entendre les comunitats autònomes", ha afegit. En aquest marc, Mañueco ha demanat a Sánchez que atengui el “clamor” de la societat Espanyola, "deixi de pensar només en els seus interessos", i convoqui eleccions anticipades.

Per la seva banda, el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, ha defensat que era “adequat” parlar en castellà a la conferència, després de ser preguntat per la postura d'Ayuso de marxar de la sala quan s’ha parlat en català i en basc. El cap de l'executiu gallec ha tret pit de comptar amb dues llengües cooficials a la seva comunitat, però ha considerat que s’havia d’optar per la “llengua comuna” per a la “proactivitat”.

El president d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, ha defensat que totes les autonomies han de rebre "el mateix finançament" i ha retret a la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que no defensi ara el mateix que deia quan estava a l'oposició en matèria de finançament.

Ha explicat que li ha demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que convoqui eleccions davant la situació de "paràlisi" i dels possibles casos de corrupció que l'envolten. Sánchez ha manifestat la voluntat d'esgotar la legislatura fins al 2027, però el president andalús veu "molt difícil" que "aguanti més d'un any".

La presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, ha acusat Sánchez d'utilitzar les llengües cooficials com a "cortina de fum" per amagar la falta d'acords i "eina de confrontació política". Prohens ha utilitzat el català en la part de la salutació de la seva intervenció. En roda de premsa posterior a la Conferència de Presidents, Prohens ha expressat el seu "absolut respecte" cap al gest de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, d'abandonar la reunió quan es parlava català i basc.

El president de l'Aragó, Jorge Antonio Azcón (PP), ha qualificat d'error el debat que ha marcat la Conferència de Presidents sobre la possibilitat d'utilitzar les llengües cooficials com el català, el basc i el gallec. "Si es permeten traductors és perquè es paga amb diners públics. Si ho haguessin de pagar ells, no hi hauria orelleres", ha dit en roda de premsa. I ha apuntat que el govern espanyol "ha fracassat" amb l'intent "d'imposar" les llengües cooficials a la Conferència de Presidents com també ha fracassat en "voler-ho imposat" a la Unió Europea.

Per la seva banda, la presidenta de Navarra, María Chivite, ha acusat Ayuso de "buscar la confrontació" amb els idiomes: "No entén que Espanya és plural i diversa". Chivite ha defensat la riquesa lingüística de l'Estat, i ha lamentat que els presidents autonòmics hagin assistit a la reunió d'avui a Barcelona amb l'objectiu de discutir sobre llengües.

El president de Múrcia, Fernando López Miras (PP), ha explicat que el tema "més important" que ha traslladat a la Conferència de Presidents és que la condonació del FLA no és reformar el finançament sinó un "pegat". "No és donar una solució a l'origen del problema, que és l'infrafinançament", ha dit en roda de premsa posterior.

Desbloqueig de les bestretes

En un altre àmbit, el president de La Rioja, Gonzalo Capellán, ha lamentat que la Conferència hagi acabat sense acords, i ha reclamat a l'executiu espanyol que desbloquegi les bestretes mentre no s'aprova un nou sistema de finançament autonòmic. Capellán també ha recordat que cal augmentar el nombre de professionals sanitaris i ha reivindicat més inversions en infraestructures.

Ha valorat positivament la iniciativa de Sánchez d'incrementar la inversió en habitatge públic, però ha demanat a l'executiu que transfereixi els pisos de la Sareb a la seva comunitat per poder augmentar el parc d'habitatge públic.

El president del govern canari, Fernando Clavijo, ha recordat el "sentiment de soledat" de Canàries en la gestió de la immigració, i ha demanat "mirant als ulls" als presidents del PP que "col·laborin" en el repartiment dels menors que es troben al seu territori. "Necessitem que col·laborin en la implantació del sistema nacional de protecció a aquests menors, i espero que ho facin", ha dit.

En aquest marc, també ha retret al president espanyol que Canàries hagi hagut d'anar al Tribunal Suprem per forçar l'Estat a "complir les seves obligacions" i fer-se càrrec de prop de 1.000 menors migrants que tenen dret a asil. "Canàries mai ha deixat cap altre territori sol", ha sentenciat.