Sánchez planteja als presidents autonòmics triplicar la inversió pública en habitatge
Envia una carta als mandataris regionals abans de la cimera a Barcelona
Imatge d’arxiu del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez,
El cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta als presidents autonòmics davant de la celebració a Barcelona de la Conferència de Presidents per demanar-los un Acord Estatal d’Habitatge 2026-2030 amb mesures com triplicar la inversió pública, fins gairebé 7.000 milions d’euros, en aquesta matèria.
A la carta, Sánchez ressalta que la Conferència de Presidents és un fòrum per fomentar el diàleg i l’intercanvi d’idees entre istracions i considera que ha de servir per fer front a problemes com el de l’habitatge i debatre sobre això divendres "de forma asserena i constructiva".
"Els espanyols no ens elegeixen per generar crispació o portar el soroll partidista a les institucions. Ens elegeixen perquè dialoguem i resolguem els seus problemes. El de l’habitatge –postil·la– és crucial i nosaltres hem d’estar a l’altura".
Per a Sánchez, l’accés a l’habitatge és un desafiament que cal afrontar perquè el que s’ha fet fins ara estima que no és suficient.
"Vull convidar-te a fer un pas més i impulsem junts un nou Acord Estatal per a l’Habitatge 2026-2030", escriu el cap de l’Executiu en aquesta missiva, en la qual assenyala que l’acord podria aprovar-se en els propers mesos i s’assentaria en tres compromisos.
En concret: triplicar la inversió pública en habitatge, blindar de forma indefinida la qualificació dels habitatges amb protecció pública i acabar amb el monopoli de la informació que tenen alguns portals privats donant més transparència el sistema.
Respecte a la primera d’aquestes propostes, el president del govern espanyol explica que en l’últim Pla Estatal (2022-2025), les istracions van destinar 2.300 milions d’euros a construir habitatge públic, rehabilitar edificis i facilitar l’accés al lloguer.
Ara demana d’augmentar aquesta quantitat fins gairebé els 7.000 milions d’euros, dels que el govern es compromet a aportar-ne 4.000 (un 60 %) sempre i quan l’executius autonòmics assumeixin més coresponsabilitat i aportin almenys 2.700 milions.
Respecte a la segona proposta, vincular la inversió al compromís de blindar indefinidament la qualificació dels habitatges amb protecció pública, lamenta que la gran majoria de les 2,4 milions d’habitatges protegits construïts en els últims 45 anys fossin fruit de l’especulació i dels fons voltor.
"La meua proposta és que posem fi a aquesta terrible sagnia i que tots ens comprometem que els habitatges que es financin amb diners públics mantindran de forma permanent la seua qualificació d’habitatge protegit, oferint així -explica- una alternativa assequible de propietat o lloguer per a la ciutadania".
Respecte al seu desig d’acabar amb el monopoli de la informació que tenen alguns portals privats, assenyala que no hi ha una base de dades pública i fiable que permeti conèixer els preus reals de compra, venda o lloguer, i això impedeix als governs de dissenyar millors polítiques públiques i als ciutadans negociar de forma adequada el preu de les seues cases.
Per això, planteja els presidents autonòmics que totes les istracions aboquin la informació que tinguin en una base de dades agregada i que es posi a disposició de la ciutadania, les universitats i el sector en un portal web.
