La ponència del Constitucional avala la llei d’amnistia però no entra en la malversació

La primera ponència del Tribunal Constitucional (TC) avala els aspectes principals de la llei d’amnistia, aprovada pel Congrés dels Diputats fa un any. Tanmateix, la proposta de sentència no es pronuncia sobre els delictes de malversació, que afecten els principals líders independentistes Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

El text de la ponència, elaborat per la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, afirma que el nucli de la llei és constitucional i dona resposta al recurs que va presentar el Partit Popular. “El legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi”, manifesta l’esborrany de Montalbán, que destaca que no són del seu control “les intencions del legislador”.

En relació amb el delicte de malversació, la causa per la qual el Tribunal Suprem (TS) rebutja aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont o Oriol Junqueras, no hi ha referències en la ponència perquè el Partit Popular no ho va demanar explícitament. El futur immediat dels líders independentistes queda en mans del TS, a l’espera dels recursos d’empara que sol·licitin perquè el TC es pronunciï.

Malgrat avalar la llei d’amnistia, l’esborrany dona la raó als populars en tres punts menors. En primer lloc, el TC veu inconstitucional “l’asimetria” per amnistiar els qui van donar i es van oposar al procés. Considera que el fet que no s’incloguin els actes i manifestacions contraris a la independència suposa una vulneració d’igualtat.

També rebutja que la norma inclogui una “habilitació insòlita” per “continuar amb les activitats criminals en un futur”. La llei afecta els actes comesos entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023, i afegeix que seran amnistiats “aquells l’execució dels quals finalitzés posteriorment a aquesta data”. Encara que considera legítimes les dates, assenyala que la postil·la habilita a desenvolupar, sense cap sanció, un comportament criminal ja iniciat. Per últim, amb referència a les causes arxivades del Tribunal de Comptes, la ponència obliga a escoltar també el criteri de les acusacions populars.

L’aval va despertar les crítiques de l’ala conservadora del TC, que rebutja l’argument de la ponència i assenyala que “si l’amnistia no s’inclou en la Constitució deu ser per alguna cosa”. Així mateix, els magistrats del TC tenen dos setmanes per analitzar el text i serà votat després al ple.

Junts i ERC, contra la “rebel·lia” i la “deriva” del Tribunal Suprem

Els principals partits independentistes van criticar la posició del Tribunal Suprem, que s’oposa a amnistiar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, al conèixer-se la ponència del Constitucional. El portaveu de Junts, Josep Rius, va manifestar que “el problema de la llei no és la seua constitucionalitat, sinó la rebel·lia del Suprem”. El portaveu d’ERC, Isaac Albert, va exigir l’aplicació total de l’amnistia i va considerar “inissible” la “deriva” del Suprem. Al seu torn, el Govern espanyol va traslladar el seu “ absolut” al TC i va insistir que és una llei “constitucional” i positiva. Mentrestant, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, va declarar que el Govern estatal “va amnistiar delinqüents” i ara va contra “aquells que persegueixen els delinqüents”, en relació amb l’UCO. El portaveu del PP, Borja Sémper, va assegurar que la llei d’amnistia, sigui constitucional o inconstitucional, és “corrupció política”.