Els 27 posposen la votació per l'oficialitat del català a la UE i demanen a Espanya seguir negociant

La votació per l'oficialitat del català a la Unió Europea ha quedat posposada davant la manca d'unanimitat entre els 27 per validar la petició d'Espanya. Segons ha pogut saber l'ACN, almenys deu estats membres han demanat al govern espanyol que retirés la votació pels dubtes legals i econòmics que encara mantenen alguns governs nacionals. Així, l'executiu de Pedro Sánchez ha topat de nou amb les reticències de part de les capitals europees. En l'agenda de la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, l'oficialitat de les tres llengües constava com a punt d'adopció. Tanmateix, els dubtes d'alguns estats membres han provocat que els ministres d'Afers Europeus reunits aquest dimarts a Brussel·les hagin decidit posposar la decisió.

En les primeres intervencions durant la discussió sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec durant la reunió del Consell d'Afers Generals, almenys deu països han demanat a Espanya que retiri la votació del punt i que continuï amb el debat, ja que consideren que és prematur prendre una decisió. Entre aquests hi ha Suècia o Alemanya.

Espanya ha posat sobre la taula una proposta que plantejava una implementació progressiva del català, el basc i el gallec i alhora garantia que les despeses econòmiques derivades de la mesura les assumiria el govern espanyol. Fins a l'últim moment, l'executiu de Pedro Sánchez ha pressionat els socis europeus per poder ampliar la llista de llengües oficials de la UE, ja que l'oficialitat del català a la UE és un dels acords entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés a Francina Armengol, un compromís que posteriorment va derivar en la investidura de Pedro Sánchez.

El govern espanyol necessitava que cap estat membre es posicionés en contra de la proposta, ja que la mesura requereix la unanimitat dels 27 per ser aprovada. Però, de nou, l'executiu ha topat amb els dubtes d'alguns estats membres, que finalment han decidit apartar la decisió. La votació sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec podria tornar a la taula dels 27 en la pròxima reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, que se celebrarà el pròxim 24 de juny.

A la seva arribada a la reunió d'aquest dimarts, diversos ministres han expressat que mantenien dubtes sobre la qüestió i han demanat més temps per poder analitzar la proposta i les seves implicacions. El ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, ha assegurat que el tema no estava prou "madur" i que continuaven existint "preocupacions", no només per part dels estats membres, també des dels serveis jurídics del Consell de la UE. "Esperem que no hàgim de votar avui, perquè encara hi ha dubtes", ha afirmat el finlandès abans de començar la reunió.

Arguments defensats per Espanya

En la seva batalla per aconseguir la unanimitat dels 27, Espanya havia posat sobre la taula una proposta d'implementació progressiva de l'oficialitat i s'havia compromès a assumir els costos econòmics de la mesura, que la Comissió Europea va estimar en 132 milions d'euros. A més, per convèncer la resta de governs, la majoria dels quals governats per partits de l'òrbita del Partit Popular Europeu (PPE), que té majoria al Consell de la UE, l'executiu espanyol ha fet circular en els últims dies una sèrie de documents en què defensa que donar l'estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per altres llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent pel rus, mentre que a Xipre a també amb el turc.

En aquest sentit, la responsable d'Afers Europeus de Xipre, Marilena Raouna, ha destacat a l'arribar a la reunió que el més important és que l'oficialitat del català no generi un "precedent" per altres llengües. Raouna ha ès que el país que ha estat donant a la mesura "constructivament", però ha demanat també consens i evitar que l'aprovació suposi que altres llengües puguin intentar demanar el mateix en el futur.

Des del ministeri d'Exteriors de José Manuel Albares han explicat que Espanya ha defensat en les reunions de preparació de la reunió d'aquest dimarts que la proposta plantejada està "feta a mida" pels casos concrets del català, el basc i el gallec. L'executiu ha reiterat en diverses ocasions que l'oficialitat d'aquestes no suposarà un precedent perquè es tracta de tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució espanyola i que són oficials i es poden utilitzar tant al Congrés dels Diputats com al Senat, cosa que no a amb altres llengües minoritàries a la UE com és el cas del rus.

Un altre dels grans arguments de Madrid és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d'altres llengües que sí que tenen l'estatus d'oficial. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.

Pilota endavant

Tanmateix, els arguments del govern de Pedro Sánchez no han convençut els socis europeus, que finalment han apostat per posposar la decisió. En els darrers dies, el Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo també ha pressionat perquè els governs conservadors de la UE s'oposessin a donar a la petició espanyola.

El secretari general del PPC, Santi Rodríguez, va etre dilluns que Feijóo havia fet trucades a altres capitals europees per demanar que es mostressin en contra. “Si hi ha hagut trucades és perquè també n’hi ha en sentit contrari”, va dir Rodríguez. “El que actua per un interès polític ha d’assumir que els altres facin el mateix”, va sentenciar.