Espanya demana tornar a abordar l'oficialitat del català a la reunió del Consell de la UE després d'un any

El govern espanyol ha demanat que l'oficialitat del català, el basc i el gallec es torni a debatre a la reunió del Consell d'Afers General de la Unió Europea, que se celebrarà el pròxim 27 de maig. Fonts diplomàtiques confirmen a l'ACN que Espanya ha sol·licitat formalment aquest divendres introduir la qüestió com a punt de discussió en la trobada. L'última vegada que els 27 van debatre sobre l'estatus oficial de les tres llengües cooficials de l'Estat va ser fa més d'un any, el març del 2024. Aleshores, els ministres d'Afers Europeus van abordar durant menys de 10 minuts el punt sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec.

Després de la paràlisi durant la presidència hongaresa del Consell de la UE, el govern de Polònia -que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025- va assegurar a principis d'any que l'oficialitat del català, el basc i el gallec tornaria a tractar al Consell de la Unió Europea si hi havia "voluntat" entre els estats membres.

L'oficialitat de les tres llengües cooficials s'ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27. La qüestió va elevar-se per primer cop a escala ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, l'estatus oficial de les tres llengües cooficials de l'Estat no ha tornat a la taula dels 27 des del març de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l'Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d'Afers Generals.

Al llarg del darrer semestre del 2024, durant tota la presidència de torn del govern d'Hongria, Espanya no va sol·licitar tornar a posar la qüestió sobre la taula de discussió dels 27. La mesura necessita la unanimitat dels 27 per poder tirar endavant i diversos estats, entre els quals Suècia, Finlàndia o Lituània, es van mostrar en contra de donar llum verda a la qüestió durant les vegades que s'ha discutit al Consell de la UE.

Davant els dubtes d'alguns estats, Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l'oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres.

Per ara, la qüestió s'ha introduït en l'agenda del pròxim Consell d'Afers Generals com a punt de discussió, fet que no implica que se sotmeti a votació dels 27 encara.

En paral·lel a l'oficialitat a la UE, també s'està negociant permetre l'ús del català, el basc i el gallec al ple del Parlament Europeu. El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va sol·licitar per carta a la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, que fes efectiva la mesura el setembre at.

A conseqüència, Metsola va derivar la petició al grup de treball de Llengües dels Ciutadans, format per cinc vicepresidents del Parlament Europeu, entre els quals els eurodiputats Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSC).

El grup té l'encàrrec d'abordar la viabilitat jurídica, econòmica i logística de permetre l'ús de les tres llengües al plenari europeu i presentar una proposta a la Mesa de la cambra, on s'haurà de donar llum verda a la mesura. Des que es va constituir el setembre at, el grup s'ha reunit tres vegades. La pròxima trobada estava prevista pel 14 de maig, però s'ha anul·lat per motius d'agenda de l'eurodiputat de Renew Martin Hojsík, que presideix les reunions dels cinc vicepresidents, i la següent està prevista pel 16 de juliol.

Negociació per aprovar la jornada laboral

Aconseguir que el català sigui una llengua oficial més a la UE era un dels compromisos de l'acord entre Junts i el PSOE de l'agost del 2023 per fer presidenta del Congrés dels Diputats a Francina Armengol. De fet, la notícia arriba just quan el govern espanyol té oberta la negociació amb els grups parlamentaris per poder tirar endavant la reforma laboral. L'executiu de Pedro Sánchez necessita els vots de la formació de Carles Puigdemont per poder convalidar al Congrés la reforma, que es va aprovar dimarts al Consell de Ministres.

En aquest sentit, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va afirmar dijous que l'oficialitat del català es troba "en el tram final" i que el procés per aconseguir l'estatus "evoluciona positivament". "A veure si a la pròxima reunió de l'organisme que en té competència poden haver-hi notícies positives. Ha de ser aquest mes de maig", va apuntar Turull.