Els Vint-i-set aposten per rearmar la UE i Zelenski agraeix que no deixin a Kíiv "sola"
"No tenim gaire temps. Cal gastar i gastar en defensa i dissuasió"

El president d’Ucraïna, Volodymyr Zelensky, al centre de la imatge, camina per un corredor de la seu de la UE després de la seua reunió amb el president de França, al marge del Consell Europeu Especial per discutir el continu a Ucraïna i la defensa europea, a la seu de la UE a Brussel·les aquest dijous.
Els líders de la Unió Europea (UE) van manifestar aquest dijous el seu desig d’impulsar la capacitat de defensa europea en un moment en què els Estats Units marquen distàncies amb el club comunitari, mentre que el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va agrair als Vint-i-set per no deixar a Kíiv "sola". Els líders es van expressar en aquest sentit a la seua arribada a la reunió de líders de la UE que es fa avui a Brussel·les per abordar la defensa del club comunitari i el a Ucraïna.
El primer ministre polonès, Donald Tusk, va afirmar que "Europa ha perdut molt temps però tot pot canviar avui", i va fer una crida per "reprendre la cursa armamentística amb Rússia" i "guanyar-la". El cap de l’Executiu polonès es va mostrar contundent en afirmar que els aliats europeus s’enfronten a una "cursa armamentista iniciada per Rússia" i va emfatitzar que a Europa "tots estan decidits a acceptar aquest desafiament".
"Estic convençut que Rússia perdrà aquesta cursa, de la mateixa manera que la Unió Soviètica va perdre una cursa armamentista similar fa 40 anys. I aquest és també l’únic mètode per evitar un conflicte a més escala", va declarar Donald Tusk. El canceller sortint d’Alemanya, Olaf Schoz, va defensar la necessitat que la Unió Europea modifiqui les seues regles d’estabilitat pressupostària perquè els Vint-i-set puguin augmentar la seua despesa en defensa "a llarg termini" i no únicament els propers anys.
Va subratllar que la cimera se celebra en "un moment important per a Europa", en el que "cal garantir que es mantingui el a Ucraïna", tant econòmicament com militarment. Scholz va demanar també "cap fred" per garantir el dels Estats Units a Kíiv, just quan el president Donald Trump acaba de congelar el militar i en matèria d’intel·ligència. "Aquest ha de ser el principal deure en els propers dies", va continuar el líder alemany, per a qui "és evident" que Ucraïna no podrà garantir la seua seguretat "únicament amb les seues pròpies forces" i es requerirà l’ajuda dels Estats Units.
Sobre la taula dels líders hi ha el pla que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va presentar aquesta setmana, que aspira a mobilitzar al voltant de 800.000 milions d’euros en inversions en defensa.
Aquest pla inclou un nou instrument financer amb 150.000 milions d’euros que proporcionarà als Estats membres préstecs recolzats pel pressupost de la UE per realitzar inversions en defensa. També planteja proporcionar als països més marge fiscal per gastar en defensa sense exposar-se a un expedient per excés de dèficit i la possibilitat d’utilitzar programes de la política de cohesió per incrementar la despesa en defensa.
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va dir que per a ella "el més important ara és rearmar Europa". "No tenim gaire temps. Cal gastar i gastar en defensa i dissuasió, aquest és el missatge. I alhora continuar donant a Ucraïna. Volem pau i no es pot aconseguir sense una pau sostenible a Ucraïna", va comentar.
El seu homòleg belga, Bart De Wever, va dir que presentarà al seu govern plans per destinar el 2 % del PIB a la defensa "més ràpid del previst. "Estava previst el 2029, però el món ha de rearmar-se molt més ràpid", va dir. "Volem una pau duradora i si es demana a Bèlgica que formi part d’una coalició internacional per salvaguardar un tractat de pau, crec que hem de ser allà", va esmentar, amb referència a les futures garanties de seguretat, després de la firma d’un hipotètic acord de pau sobre Ucraïna.
El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va escriure en xarxes socials que les seues reunions d’ahir a França van confirmar que "si bé podem estar en desacord sobre les modalitats de la pau, coincidim que hem d’enfortir les capacitats de defensa de les nacions europees, i aquests esforços han d’apoderar els Estats membres i no els buròcrates de Brussel·les".
El canceller d’Àustria, Christian Stocker, va demanar "cap fred" per mantenir el de Washington a Ucraïna i Europa, però va dir que la UE "ha de fer un pas endavant" en la seua pròpia seguretat. El debat per incrementar la inversió en les forces armades dels Vint-i-set i reafirmar el a Kíev té lloc després de la tensa trobada entre el president d’Ucraïna i el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, la setmana ada a la Casa Blanca.
Zelenski ha agraït avui la UE perquè Ucraïna "no està sola", i va agregar que no són "només paraules" ja que Kíiv estableixi el del club comunitari. "És molt important. Vau donar un fort senyal al poble ucraïnès, als combatents, als civils, a totes les nostres famílies, i és genial que no estiguem sols. Ho sentim i ho sabem. Moltes gràcies per tot", va agregar.
"Durant tot aquest període, i la setmana ada, vau romandre amb nosaltres i, per descomptat, de tots els ucraïnesos, de tota la nostra nació, un gran agraïment", va exposar.
La cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, va insistir que els líders haurien d’aconseguir avui un "acord polític" per reforçar a Ucraïna de manera que Kíiv "pugui posar fi a aquesta guerra en els seus termes", encara quan no es tanquin encara les xifres concretes de l’ajuda al país. La cap de la diplomàcia comunitària va insistir a més que la Unió Europea ha de ser part de qualsevol negociació de pau i de la implementació d’un eventual acord.