La majoria de les víctimes de la dana de València van morir abans que s’emetés l’alerta
El sumari que porta el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja recull desenes de testimonis sobre persones que van morir als seus baixos, en ascensors o mentre provaven de rescatar els seus vehicles

Imatge d’arxiu de vehicles amuntegats en un carrer després de les intenses pluges de la forta dana a Alfafar.
La gran majoria de les víctimes mortals de la dana del at 29 d’octubre a la província de València van morir abans que s’emetés l’alerta a la població per SMS, segons el sumari que porta el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, que recull desenes de testimonis sobre persones que van morir als seus baixos, en ascensors o mentre provaven de rescatar els seus vehicles. Els primers folis dels prop de mil que componen aquest sumari es van començar a redactar el matí següent a les inundacions, el 30 d’octubre de 2024, per ordenar l’aixecament de cossos per part dels metges forenses i la formació de peces separades respecte de cada un dels morts.
La majoria de les denúncies de la resta de morts, elaborades a partir de testimonis de familiars o amics dels difunts, concreten una hora aproximada de desaparició, entre les 19 i les 20 hores principalment, és a dir, abans de les 20:11 hores, quan el Cecopi va emetre el missatge Es_Alert.
La primera mort la va comunicar a la jutgessa un empleat d’una funerària amb qui havia at una família de Sedaví després de trobar mort a un dels seus membres, de 92 anys, que residia sol en un baix del carrer Senda de les Vaques. La metgessa que va redactar el "full d’éxitus", de l’Hospital Peset de València, es va negar a firmar el certificat de defunció per desconèixer les causes de la mort, segons consta en el sumari, a què ha tingut accés EFE.
El cos va ser identificat dies després pels especialistes de Criminalística de la Guàrdia Civil gràcies a les empremtes dactilars, i el 6 de novembre els forenses van acabar que la seua mort es va produir per asfíxia mecànica per submersió, entre el 29 i el 30 d’octubre, en una hora que no es concreta.
La cruesa de la tragèdia
El següent nom que apareix en el sumari és el d’un home de 60 anys que vivia al carrer sc Larrode de Catarroja. El seu habitatge es trobava en un tercer pis, però va morir a l’ascensor, al costat de la seua dona. A través dels testimonis, malgrat haver estat transformats en atestats judicials, s’adverteix la cruesa d’una tragèdia que les víctimes no van veure vindre. Francisco, de 74 anys, va baixar en pijama a les 19 hores al garatge del seu habitatge, a l’avinguda Rambleta de Catarroja, a rescatar el seu Ford Kuga, i no va poder ja sortir. L’UME va trobar el seu cos dos dies després i va poder ser identificat per les cicatrius de les seues operacions a ambdues espatlles i un braçalet de tela amb la bandera d’Espanya.
Nicasio, de 63 anys, veí del carrer San Miguel de Massanassa, també va baixar al garatge a les 18:15 hores juntament amb la seua dona per treure el seu vehicle. La riuada va sorprendre ambdós en plena rampa i van poder agafar-se a una barana, però ell no va aguantar i va patir un esvaïment que li va costar la vida. La seua dona va poder ser rescatada unes vuit hores després.
Cristina, veïna de Benetússer, va comunicar a la Guàrdia Civil que el seu marit Eugenio, policia, va morir al voltant de les 20 hores mentre rescatava gent dels garatges. Una furgoneta arrossegada pel corrent va abatre la contraporta del garatge i va generar una allau de llot de la que no va poder escapar.
Isabel, de 91 anys, va morir en un dels baixos del carrer Crescencio Chapa de Catarroja. La seua cuidadora va poder enviar vídeos a la filla en els quals mostrava com s’anava inundant l’habitatge abans de veure’s obligada a abandonar l’anciana i pujar a un pis més alt. El cos va estar dos dies a la casa abans de ser rescatat. Leonardo va tenir la mala sort de relliscar, al voltant de les 19:00 hores, a la rampa d’un garatge del carrer Joaquín Escribá de Catarroja. Un amic li havia deixat el cotxe i va provar de posar-lo fora de perill de la riuada sense èxit.
Francisco, veí de Sedaví, no va poder recórrer els 40 metres que li separaven de casa de la seua mare, de 92 anys, la tarda del 29 d’octubre. Quan va ser capaç de fer-ho, al voltant de les 2 de la matinada, la va trobar sense vida als peus d’una escala de la qual, suposa, va caure després d’esvair-se.
La jutgessa dona compte, en diverses providències, de la troballa de cossos sense identificar, com el d’una dona trobada en un descampat de Sedaví el 16 de novembre, més de dos setmanes després de les riuades.
Relats com aquests, de persones grans que van morir ofegades als seus habitatges, o d’altres que van provar de treure els cotxes dels garatges, se succeeixen per desenes al germen d’aquest sumari judicial, al costat de les fotografies de les víctimes que van aportar els seus familiars.