JUSTÍCIA
Les sentències en català baixen del 25% al 9% en 15 anys a Lleida
El 2024 van repuntar però l’increment encara és més gran en les escrites en castellà, segons les dades de Justícia. A Catalunya suposen tot just el 6,5% del total

Imatge de l’edifici judicial del Canyeret de Lleida. - SEGRE
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va assenyalar ahir que s’ha marcat “capgirar” a la situació de les sentències en català a finals de legislatura. Les xifres avalen el descens de l’ús de la llengua catalana als tribunals. Segons l’estadística del departament de Justícia, les sentències en català han at de representar el 25,7% del total el 2010 a només el 9,06% el 2024 a les comarques lleidatanes. L’any at hi va haver un repunt dels escrits judicials en català, amb un 23,8% més respecte al 2023. Tanmateix, l’increment encara va ser més gran en el cas de les sentències en castellà, que van augmentar un 28,4%.
Concretament, el 2024 els jutjats lleidatans van redactar 1.556 sentències en català del total de 17.165 escrits. Malgrat el baix percentatge, el 2010, les sentències en català eren 3.051 d’un total d’11.834 resolucions judicials. Lleida és la segona província catalana amb més percentatge de sentències en català, darrere de Girona, que voreja el 12% del total. La segueixen els jutjats de Barcelona, que no arriben al 6%, i a la cua se situen els de Tarragona, amb el 3,78% del total, segons les xifres de Justícia. En el conjunt de Catalunya, el percentatge de sentències en català es va situar només en el 6,56% el 2024 quan el 2000 era del 20%.
Segons Espadaler, la prioritat “és revertir aquesta corba descendent” (vegeu el desglossament). El març at, el seu departament va presentar un paquet de mesures per fomentar l’ús del català en l’istració de Justícia. Aquest incloïa la voluntat de recuperar els incentius econòmics per a jutges i funcionaris judicials i una bonificació per als advocats privats, alguna cosa que actualment ja es fa amb els d’ofici. Així mateix, va traslladar al Consell General del Poder Judicial una proposta perquè el seu centre de documentació judicial pugui traduir-se directament al català mitjançant la intel·ligència artificial. El pla també inclou formació lingüística.
Espadaler defensa que “no és un caprici, és un dret”
� El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va reconèixer que les dades són “més que preocupants” i va reivindicar que la justícia en català “no és un caprici sinó un dret”. Va explicar que en el pacte per la llengua (més informació en pàgina 33) han estat “proactius” i han recuperat mesures i n’apliquen altres de noves. D’altra banda, preveu que el Govern central aprovi abans de l’estiu el decret de designació de nous jutges i que n’hi hagi 20 per a Catalunya. A aquests, s’haurien de sumar 20 més el 2026 i la mateixa xifra el 2027. D’altra banda, va defensar la circular per prohibir els treballs a la cuina per a presos penats per assassinats i es va mostrar optimista sobre que aquest any s’aprovi la proposició de llei perquè els funcionaris de presons siguin agents de l’autoritat.