Triplica la taxa d’alcoholèmia a Lleida però és absolt al no estar homologat l’etilòmetre

El jutjat Penal número 2 de Lleida ha absolt un conductor que el desembre at va donar positiu en un control d’alcoholèmia de la Guàrdia Urbana amb una taxa de 0,69 mg/l (gairebé el triple del que està permès) perquè l’agent no va incorporar el certificat d’homologació de l’etilòmetre en l’atestat. Malgrat que ho va atribuir a una distracció i va afegir que li constava “l’existència de la certificació”, el jutge sentencia que “l’absència de certificació metrològica de l’estat de funcionament a data de la intervenció policial priva la perícia de valor com a prova preconstituïda i, per tant, de condicions d’utilizabilitat acreditativa”.

L’advocat de l’acusat, Eduard Ignasi Garcia Aldavó, destaca que el jutge no fa referència explícita a la taxa perquè no considera que estigui acreditada. En efecte, el magistrat es refereix a una “altíssima taxa” que “des de pressupostos biologicistes generals permetrien afirmar la inhabilitat de la persona per a la conducció”, dictamina.

A l’acta de simptomatologia del dia del control, la Urbana va indicar que l’olor de l’alè de l’acusat era clarament perceptible (halitosi d’alcohol), així com que era molt loquaç i que tenia els ulls molt rojos. També va assenyalar que perdia la verticalitat i semblava que anava coix al caminar, però aquest últim símptoma va ser justificat per una lesió preexistent. Sobre això, el jutge dirimeix que “el contrast entre la taxa detectada i els símptomes revelats és el que permet dubtar de la fiabilitat del resultat pericial”, ja que “no resulta compatible una taxa d’alcohol com la detectada amb un estat del conductor com el descrit per l’agent del qual només destaca com a significatiu que presentava halitosi alcohòlica”. El jutge conclou que “les declaracions no permeten concloure que l’acusat conduïa sota la influència prohibida de l’alcohol”, tenint en compte que l’acusat no va tenir cap conducta viària irregular.

Finalment, Garcia destaca que la Fiscalia va intentar introduir la simptomatologia –que sí que constava en l’atestat però no estava esmentada en l’escrit d’acusació– en les conclusions, ja que hi ha jurisprudència que permet condemnar encara que no es marqui positiu. Tanmateix, el jutge ho va rebutjar al considerar que “la seua inclusió vulneraria el dret de l’acusat a conèixer, amb caràcter previ, del que se l’acusa”.