Els trastorns de salut mental segueixen a l’alça al cap de 5 anys del confinament

El confinament que va decretar el Govern central per la pandèmia de covid, que es va prolongar durant tres mesos, va causar un gran increment dels problemes de salut mental, sobretot conductes autolesives i trastorns alimentaris entre els més joves. Cinc anys després, encara es mantenen algunes seqüeles i els casos segueixen a l’alça.

Avui es compleixen cinc anys des que el Govern central va decretar el primer estat d’alarma per contenir els contagis de covid, que va comportar un confinament general que es va estendre tres mesos. Que tota la població no pogués sortir de les seues cases més que per comprar béns de primera necessitat o anar al metge –tret dels treballadors de serveis essencials– va malmetre l’economia, però també la salut mental de moltes persones, sobretot de les més joves.

“El confinament va provocar un augment important de conductes autolesives i trastorns de conducta alimentària”, afirma el director dels serveis de Salut Mental i Addiccions de l’hospital Santa Maria, Jordi Blanch. “Algunes persones troben en les autolesions la manera d’explicar el seu sofriment; la majoria de problemes alimentaris ja estaven presents abans de la pandèmia, però es van accentuar pel major control dels pares a l'estar a casa o per l’abús de les xarxes socials”, explica.

El doctor, que compara les conseqüències en salut mental del confinament amb les de la crisi econòmica del 2008, destaca que els nens i adolescents van ser els més afectats. Coincideix amb el coordinador de Salut Mental de Sant Joan de Déu Terres de Lleida i president de la delegació lleidatana del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, Jaume Celma, que diu que “la pandèmia ens va afectar a tots, però els qui la van patir més van ser els més vulnerables: els adolescents i les persones grans”. Detalla que el 80% de la població adulta va resoldre les incomoditats de la pandèmia en un període d’entre 4 o 6 mesos.

Les urgències de Salut Mental de menors atesos al Santa Maria es van disparar arran del confinament, al ar de 230 el 2019 a les 308 el 2022. Després, han pujat a un menor ritme, fins a les 367 de l’any at. En aquest període, els ingressos a l’hospital de psiquiatria infantil han at de 8 a 20, després que el 2023 baixessin a 14, davant dels 19 que hi va haver el 2022. Pel que fa a les primeres consultes ambulatòries de persones adultes per casos de trastorns de la conducta alimentària, el pic màxim es va assolir el 2023, amb un total de 536, mentre que el 2019 van ser 305 i l’any at van disminuir fins a les 405 en els onze primers mesos.

Blanch indica que ara hi ha menys autolesions i els trastorns alimentaris s’han normalitzat, però destaca que “es tornen a revifar els problemes que es van tranquil·litzar durant el confinament, com problemes conductuals i el consum de substàncies”. Així mateix, avisa que “la covid persistent té connotacions emocionals i els pacients que la pateixen també estan necessitant atenció psicològica”.

Per la seua part, Celma remarca que “la pandèmia va intensificar i va visibilitzar dificultats ja existents”, sobretot d’ansietat i depressió, però també de ludopaties i addiccions.

Sobre l’ansietat, Blanch explica que hi va haver un repunt durant el confinament i continua sent una de les principals causes d’hospitalització, juntament amb la depressió i el consum d’alcohol i substàncies. Tanmateix, precisa que “ara es deu a problemes generals i no al postconfinament”.

Els nens es van veure molt afectats pel confinament, a causa del tancament de les escoles. “Fer classes online va ser com un curs perdut per a molts nens, hi va haver una bretxa educativa i també va causar dificultats per relacionar-se. Així mateix, ar més hores davant de pantalles va implicar més problemes d’obesitat”, destaca en aquest sentit Celma.

El psicòleg, tanmateix, celebra que “la pandèmia ens va donar una consciència social més profunda sobre la importància de la salut mental”.

“Cal anar tots a l’una contra el negacionisme”

Els responsables de gestionar la pandèmia van revindicar ahir com les istracions, des del Govern fins als ajuntaments, els professionals i el conjunt de la societat es van unir el març del 2020 davant d’una situació d’extrema gravetat que va commocionar el món. En un acte organitzat per Salut per commemorar els cinc anys de la pandèmia, la llavors consellera, Alba Vergés, va carregar contra governants ultra dient que “la solució no és la motoserra, sinó invertir en serveis públics”. L’actual, Olga Pané, va reivindicar la ciència i va demanar anar “tots a l'una” davant de la “nova epidèmia del negacionisme”. Va afirmar que la pandèmia va ser un repte “inoblidable” en la vida professional i personal dels sanitaris. Va elogiar el treball en equip, també dels professionals de neteja, manteniment, comptabilitat, enginyeria i recursos humans. Va destacar la cooperació, la col·laboració publicoprivada, la solidaritat de la societat i la vacunació, però va criticar la gestió d’algunes morts. “No podem ser tan talibans”, amb referència a persones que van morir sense poder ser acompanyades per familiars o amics.

Demanen presó per a Vergés i Argimon pel retard a vacunar policies

Els sindicats Jucil i Jupol de la Guardia Civil i la Policia Nacional demanen tres anys de carcel i 15 d’inhabilitació, a banda de 72.000 euros de multa per als exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon pel retard en la vacunació contra la covid dels agents espanyols a Catalunya.

El jutjat de Barcelona que investiga el cas ha deixat la causa preparada per al judici contra Vergés, Argimon i tres exalts càrrecs per presumptes delictes de prevaricació i contra els drets dels treballadors, segons va avançar El Nacional.

Els altres tres investigats, a qui aquests sindicats demanen també presó i inhabilitació, són Marc Ramentol, exsecretari general de Salut; el lleidatà Adrià Comella, exdirector de Servei Català de la Salut, i sc Xavier Rodríguez, director de serveis de Salut.

La fiscalia, que també acusa els excàrrecs del Govern, ha de presentar el seu escrit i les defenses han recorregut.