Krregades de Romanços: 15 anys de música de tradició oral a Ponent

Cantar la cançó que cantaven els nostres avis i que havia caigut en l’oblit. Aquesta és la tasca que des de l’any 2010 porta a terme Krregades de Romanços, un grup de polifonia vocal que, actualment, formen Montse Nicuesa, Raquel Garcia i Montserrat Canela, tres dones que han dedicat la seva carrera professional a recuperar, divulgar i compartir cançons i romanços de tradició oral, posant l’èmfasi en les comarques de Lleida. Krregades celebra enguany 15 anys damunt dels escenaris, havent cantat en pobles d’arreu de Catalunya, i fins i tot de França i Alemanya. Per commemorar l’efemèride estrenen un nou espectacle anomenat Iter Facimus, que el 7 de juny es podrà veure al Museu de Lleida.

Les cançons de tradició oral han permès transmetre de generació en generació la identitat, costums i memòria col·lectiva d’un poble o regió, i gran part del mèrit que es puguin cantar encara avui dia és dels folkloristes, que es van dedicar a recopilar-les ja fa molts anys, sent essencials en la lluita contra una de les amenaces principals: l’oblit. En aquest sentit, el grup Krregades de Romanços va néixer el 2010 a Ponent amb el propòsit de recuperar i cantar música de tradició oral de tot el territori de parla catalana, fent-la accessible al gran públic. “Aviat vam veure que la demarcació de Lleida era verge en l’àmbit de música tradicional, sense cap formació de cançó similar al nostre, per la qual cosa vam focalitzar-nos a cantar cançons i romanços que s’hi havien recopilat”, expliquen Montse Nicuesa, Raquel Garcia i Montserrat Canela, les actuals integrants de Krregades. “Des d’aquell moment i fins avui dia, un dels nostres objectius principals va ser donar a conèixer aquelles cançons que ja no es canten”, afegeixen. I, quinze anys després, la seva proposta musical ha arribat a més de 65 pobles de les comarques lleidatanes, diversos indrets d’arreu de Catalunya, així com a França i Alemanya. Les Krregades canten a veus, acompanyades sovint d’instruments tradicionals com els panderos quadrats i rodons, la pandereta, castanyoles, el violí o l’acordió diatònic. Es nodreixen de composicions musicals apreses per tradició oral i tenen col·leccions de referència com l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936) o A peu pels camins del cançoner (recol ·lecció iniciada el 1965) del músic, investigador i divulgador del folklore i el cançoner popular català del Pirineu Artur Blasco. “La majoria de les cançons i romanços parlen d’històries tristes, d’amor, picaresques... i són protagonitzades per dones o bé cantades per elles, com les de bressol o les de pandero. Així, realcem les vides de les padrines, els costums i tradicions, que són patrimoni immaterial de la nostra terra”, expressen les Krregades. 

Concretament, han treballat amb cançons que van des de començaments del segle XX fins als anys 80, amb alguna peça que les ha acompanyat sempre, com Les cobletes de la canya, recopilada pel mateix Blasco al Baix Segrià. “També en tenim alguna que ens ha captivat per la seva bellesa melòdica com La melindrosa, recollida per Joan Amades i Joan Tomàs a Agramunt, l’any 1929, que explica la història d’una dona que la van casar amb algú que no estimava i havia de fer el que tocava en aquella època: cuinar, pastar i anar a dormir «quan sigui l’hora»”, detallen. Respecte a la seva evolució al llarg d’aquests anys, el grup explica que “hem anat canviant la manera d’harmonitzar les cançons i, en aquest sentit, el nostre so ha evolucionat”. A més, han obert el seu radi d’acció més enllà dels concerts divulgatius i han enregistrat cançó infantil cantada en accent lleidatà –conjuntament amb el pianista i compositor David Pradas–; han fet conferències per donar a conèixer l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i han format docents de llars d’infants, d’Educació Infantil i d’Educació Primària. 

Krregades recorda també amb afecte anècdotes de la seva trajectòria, com la d’un espectador ben peculiar. “Actuàvem en una plaça de Vallfogona de Balaguer i, just al costat, va aparèixer un cavall que, al posar-nos a cantar la Cançó de pandero de l’Urgell, es va girar i va venir a escoltar-nos. Va ser molt màgic!”, somriuen. També valoren la donació que Blasco va fer del seu fons videogràfic a la Fonoteca de la Generalitat de Catalunya. “Va tenir lloc a la sala dels miralls del Liceu, un lloc molt emblemàtic i un moment que recordarem sempre per l’estima que li tenim a l’Artur”, valoren. Tot i això, “els grups com el nostre hem de picar molta pedra. No som normatives, no tenim mànager ni hem tingut mai cap padrí... Però tenim un conjunt de persones del món musical i cultural que ens segueixen i ens animen a continuar endavant. Som fidels als nostres principis i, tot i que la nostra música és un gènere minoritari, continuarem fent camí pas a pas i sense defallir”, afirmen. 

Versatilitat escènica

Durant la seva trajectòria, el grup ha portat a l’escenari diversos espectacles: Dones de terra i aigua (2010), Obrint el bagul (2012), Cançons rellogades (2015), Viatjant per Ponent (2018), KR 3.0: de l’oblit a l’escenari (2020) i, actualment, Iter Facimus (2025). “Aquest nom vol dir fem camí i per a nosaltres representa aquests 15 anys damunt dels escenaris, places i entorns diversos cantant cançons i romanços que resten adormits en cançoners i que ningú canta”, expliquen les Krregades. L’espectacle també vol simbolitzar el seu recorregut fidel a la feina que fan: buscar, divulgar i transmetre coneixement amb les seves pròpies eines musicals. “Iter Facimus no és només un títol; és una declaració de resistència i fidelitat als valors de la tradició popular”, expliquen les integrants del grup. 

Per primer cop, la formació surt del cor de Ponent per travessar el Montsant i expandir el seu relat cap al sud, cap a terres tarragonines, d’on procedeix una de les seves integrants: Montserrat Canela. Un tomb geogràfic i simbòlic d’un territori que conserva viva una memòria col·lectiva sovint invisibilitzada. L’estrena estava programada el at dissabte 24 de maig al Museu de Falset i es preveu que es pugui veure aquest dissabte dia 7 de juny al Museu de Lleida. 

El grup presenta així un repertori de 15 cançons pels 15 anys de trajectòria, “resseguint part del camí ral que unia les Terres de Ponent i el mar”, expressen. Es tracta d’un trajecte musical i emocional que recorre el cicle vital a través de romanços i cançons de pandero i de bressol, però també amb noves incorporacions al seu repertori habitual, com peces infantils i de treball, recollides de la memòria oral de gent de les Garrigues, el Segrià, el Pallars, el Priorat i l’Alt Urgell. 

Entre les peces destacades hi ha Tres pometes té el pomer, una cançó infantil recollida al Soleràs (Garrigues); La Rosada, de caràcter “picant”, que procedeix de Maials (Segrià); o Sota d’un arbre, trobada a Sapeira (Pallars Jussà), en la qual un mossèn topa amb la vivacitat d’una jove. També es podrà escoltar L’hostal de la Perera recollida a Sudanell, immortalitzada durant els actes del centenari del Cançoner Popular de Catalunya en aquesta localitat del Segrià. L’Alt Urgell, d’altra banda, aporta una joia que parla del mercat de Lleida, mentre que dites populars recollides en pobles com Albatàrrec, Sunyer i Alcanó completen aquest mosaic sonor del territori. 

Les peces que conformen l’espectacle provenen de fonts recollides entre els anys 1929 i 1988, principalment de veu de dona, i es basen en el treball de camp de col·lectors de principis del segle XX. Aquest patrimoni oral, sovint fossilitzat en cançoners, és reinterpretat per les Krregades des de la sensibilitat contemporània, combinant rigor documental i emotivitat escènica, amb una posada en escena propera i autèntica, i amb el de percussions tradicionals, violí i acordió diatònic. Una proposta única, apta tant per a festivals d’estiu com per a espais patrimonials, que ofereix al públic una experiència sonora immersiva i profunda. “Fem camí independentment del que estigui de moda. El nostre compromís és amb la memòria i amb tothom que va cantar abans que nosaltres”, asseguren. De fet, mitjançant aquesta proposta es recordarà també tant les persones que van recollir les cançons com les que les van cantar. “Es tracta dels informants, i parlarem de les històries anotades als diaris de camp dels col·lectors com Joan Tomàs, Joan Amades, Josep Crivillé, Ramon Vilar...”, indiquen. 

Fent camí

De cara al futur, Krregades es mostra amb ganes de continuar cantant i divulgant les cançons “que cantaven els nostres padrins i padrines per retornar-les a la comunitat”. El seu desig és arribar a nous territoris, ja que consideren que “és necessari continuar despertant la cançó de tradició oral, oblidada en arxius i cançoners d’arreu de Catalunya”. 

“En aquests 15 anys de vida hem omplert una motxilla de cançons, alguna de les quals ens ha emocionat especialment: els cançoners tenen tresors amagats que sempre ens sorprenen! Us animem a venir als nostres concerts i que tothom que s’estimi la cultura faci arribar les nostres cançons i romanços al seu poble, ciutat o llogaret”, conclouen.